Del 6 al 9 d’abril de 2007
Samuel Colomer, Oriol Grau, Llorenç Marcos, Núria Monmany, Albert Naudin i Cesc Grau
Després d’una temporada tan seca, no podem deixar passar l’ocasió per esquiar durant els dies festius de Setmana Santa. Els darrers dies han caigut uns bons gruixos que, abans no es fonguin, prometen compensar la manca de neu de la resta de temporada.

29 d’abril 2007, el meu company de cordada habitual em telefona per anunciar-me feliç: «Hem fet el cim!!!». El Mont Blanc… per la Brenva, un bell cim i un bell itinerari al seu palmarès… Només en sentir el to eufòric de la seva veu ja veig que la joia d’haver fet aquesta via magnífica li brilla encara als ulls. Jo estic evidentment contenta per ell, però lligada a Annecy segurament he deixat filtrar una petita punta de gelosia a la nostra conversa perquè de seguit ell em promet que anirem a fer la meva via fetitxe el més ràpid possible.

Un any més, hem anat a retirar el pessebre, que aquest any el teníem al Priorat, al cim de la Roca Corbatera. En Pere Ill i la Joana, en Josep Montagut i la Pilar i en Joan, a poc a poc i amb alegria, hem arribat al poble d’Albarca. Provem d’anar amb el cotxe a cercar la pista que puja fins el Pla del Grau Gran. Tenim la sort que la barrera és oberta, perquè fan obres a l’ermita de la Mare de Déu del Montsant.

Mont Blanc. Esperó de la Brenva (IV, 3, D, 1300 m)
És un moment màgic que sempre em copsa. No importa quantes vegades l’he viscut abans. Cada vegada és emocionant com si un nou món es descobrís als meus ulls. Despertar-se al minúscul bivac penjat sobre l’aresta, abandonar l’escalfor del llit molt d’hora, sortir per veure quin dia fa i ... Pam! Una nit de lluna clara que il·lumina tot el paisatge d’un blanc lunar i fantasmagòric.