Encadenament de dates: El dia 4 de Juny rebo un e-mail que m’anuncia que el dilluns dia 8 s’obrirà l’Agrupació, el dia 10 un parell de trucades em proposen de fer la trobada de veterans a l’endemà dia 11.

Quan entrem a l’Agrupació ens rep en Xavier amb l’ampolla de gel hidroalcohòlic, un rajolí i a fregar ben fregades les mans.

Les taules s’han posat de forma per allunyar una mica els assistents.

Ens apleguem 8 amics i amigues, els Bou no han pogut venir per un accident que afortunadament no sembla greu; s’omplen les taules amb les viandes habituals: olives, truita de patates, embotits, croquetes... no hi manca el molt apreciat pa de pessic de na Francina que ella ja havia preparat per l’ocasió i que algú ha passat a recollir i l’ha portat a la taula.

Tots ens mirem amb l’alegria del retrobament, hi ha notícies dels que no han vingut i són bones. S’inicien les converses. S’afegeix a la festa el president, en Mansilla. Algun malpensat diu que ha vingut a vigilar que no ens sortim de la norma i no fem cap malesa. Ell ens assegura que ha vingut per participar de la nostra alegria i amistat.

Comença el piscolabis, el primer got de cava ens fa alçar a tots i brindem per la nostra salut i la de l’Agrupa.

Les hores han anat passant i cal acomiadar-se, retornar les taules a lloc, desinfectar cadires i taules, arreplegar gots i plats per llençar-los al contenidor corresponent, i repartir-nos els trossos de pa de pessic sobrers per a que els de casa els puguin provar.

Podríem pensar que l’amistat ha vençut al covid 19.

Jordi Romagosa