La situació del confinament ens ha obligat a retindre’ns i re-estructurar/reinventar les activitats dins del nostre municipi, això ens ha obert la possibilitat de conèixer millor el nostre entorn immediat, hem conegut parcs i jardins de Barcelona que desconeixíem o coneixíem poc, arbres exòtics i arbres monumentals del país o d'arreu, històries del terreny i d'escultures itinerants que per històries o causes morals no han trobat el seu lloc determinat. Estàtues i monuments que ens parlen d'una ciutat viva. Hem vist créixer edificis i espais, contradiccions d'estils en una ciutat que sempre ha lluitat per sobreviure.
Les restriccions de la pandèmia s'han relaxat i ja ens deixen sortir del municipi. Ja podem viatjar en grup i en autocar, decidim tancar el cicle de les passejades de Jardins i Parcs en un lloc emblemàtic a l'aire lliure, ple d'històries, llegendes, drames, art i cultura, natura, bosc, vistes... tot en un mateix espai on cadascú pot recrear els seus sentits on millor li plagui, una sortida a nivells de tothom. Hem escollit l'Espai natural de les Guilleries-Savassona, conegut amb diversos noms segons convingui: Complex arqueològic de Savassona, El bosc de les Bruixes, El bosc Encantat, El bosc Embruixat, El Roc de Sant Feliuet, Les pedres encantades...
Sigui con sigui el cas és que uns amb autocar i d'altres amb cotxe particular, ens reunim a les 9h. a Tavèrnoles per esmorzar. Desprès d'esmorzar, uns a peu, pel camí ral i altres amb autocar, ens dirigim al conjunt de les Pedres Encantades, zona documentada des d'època prehistòrica.
Ens retrobem a la Pedra del Sacrifici, un enorme bloc de més de 400 tones desprès de la cinglera, és una de les pedres més curioses i misterioses de l'entorn. És el jaciment de més renom de Savassona, l'Anna (que ens farà de guia) ens explica que en el seus peus si va trobar un enterrament del neolític i restes arqueològiques de fa més de 4.500 anys, destacant l'enterrament d'una noia d'uns 25 anys, i les peces de bronze que per ara, són les més antigues trobades a la península.
Donem la volta al pedrot i en una de les seves parets hi ha un curiós liquen en forma d'espiral de creixement estable identificat de fa més d'un centenar d'anys, Aquest liquen no segueix les pautes conegudes de creixement, no s'ha vist cap altre liquen que tingui la forma d'espiral.
Seguirem el nostre recorregut guiats per l'Anna cap a la Pedra de les Bruixes, i la Pedra de l'Home, enigmàtiques pedres plenes de petròglifs (signes gravats a la pedra) amb uns 280 gravats cadascuna de significats desconeguts, on s'hi diu que les bruixes realitzaven danses al seu voltant en homenatge al diable. Com sigui nosaltres les envoltem i ens encomanem per tenir un bon dia.
Aquí els més veterans del grup els deixem ben acomodats a l'ombra dels roures i alzines i el grup segueix per un corriol cap a les escales visigodes que ens portaran dalt del turó on hi ha l'ermita de Sant Feliuet de la Roca o de Savassona del s. X-XI (704m). Al voltant de l'església hi ha tot un conjunt d'antigues cisternes o bassiols tallats a la roca viva també podem veure diverses restes de tombes antropomorfes d'origen medieval, sembla que en aquest lloc s'hi assentà un poblat Iber (del que no en queden restes). El cim gaudeix d'unes esplèndides vistes de 360º, la plana de Vic, el riu Ter, els Pirineus, muntanyes del voltant i del castell de Savassona al sud, el nostre proper destí.
Arribat aquest punt, el grup el dividim novament, els de més vida contemplativa es queden admirant el paisatge i tranquil·lament es retrobaran amb els veterans i ajuntats agafaran l'autocar que els retornarà a Tavèrnoles. Una altre part del grup accelerarem el pas per iniciar una excursió al voltant del Castell. Ens dirigim al Castell i a l'església de Sant Pere de Savassona. Documentat al s.IX fou l'origen de la baronia de Savassona. Una cadena i un cartell ens barren el pas, però ens apropem a l'entrada de l'Església que es troba a les afores del recinte del Castell, reculem uns metres per continuar per una pista que envolta el castell i ens porta fins la torra de l'homenatge, seguin uns pocs metres per la muralla fins un sender totalment pla per sota de la cinglera sud, en 10 minuts ens arribem a la Balma de la Baronessa. La gran balma ens permet reposar del fort sol que cau, una taula de pedra, un safareig i una font/cisterna on algun dels companys es refresquen i carreguem aigua, d'aquest punt el sender puja bruscament uns metres entre pedres i ziga-zagues, per unir-se a un caminet que ve costejant la carena, aquí deixem l'ombra del bosc i a ple sol seguim carenant cap l'oest, ja enfilem la baixada cap el Mirador de Tavèrnoles entrant novament a l'ombra d'un bosc d'alzines, mitja hora després de la Balma arribem a les portes del cementiri. Ja som a Tavèrnoles, en el Bar Can Janot, ens retrobem amb la resta del grup que ja s'estan prenent el vermut.
Hem arribat just a l'hora de dinar, ens entaulem amb grups de 6 com marquen les normatives i a l'hora de les postres un brindis amb cava de l'Agrupa per part dels Vocals de Cultura amb agraïment per la participació de tots els presents d'aquesta sortida i a tots els participants del cicle dedicat als parcs i jardins de Barcelona, i unes paraules del President de l'AEC dirigides als socis presents i no presents per la seva participació de les activitats de totes les seccions realitzades i el compromís voluntari a l'entitat.
Amb aquesta sortida acabem les activitats del curs, Bon estiu i ens retrobarem novament al setembre. (ens veurem al campament d'agost).
Secció de Cultura (10/06/2021)
