El dissabte 16 de desembre a partir de les 8 del vespre, una bona colla de socis i amics anem fent cap al Restaurant La Pomarada, on estem convocats pel sopar de Nadal d’enguany.
En arribar, se’ns demana “d’alimentar el Tió”, perquè pugui cagar regals per a tothom, després de sopar.
Quan entrem al menjador, de seguida es respira el fantàstic ambient d’alegria i amistat que presidirà en tot moment la trobada. Tot són salutacions entre nosaltres, mentre ens anem distribuint per les taules ben parades i fa especial il·lusió trobar gent amb qui fa temps que no hem coincidit.
Un cop tothom situat, en Pep obre “oficialment” la trobada amb unes paraules de benvinguda i un record per en Pere, el President, que no ha pogut venir. També agraeix la feina d’organització que ha fet a la vocalia de Cultura.
Al costat del Tió hi ha un munt de paquets ben embolicats. Són les aportacions d’uns quants socis, que es sortejaran entre tots els presents. Abans de començar a sopar es fa una foto de grup amb tots els “manetes” que hi han col·laborat i se’ls agraeix la bona disposició.
I ara sí, comença l’àpat, servit amb rapidesa pels cambrers. Tot està boníssim i en passem força via. Les postres amb cava i torrons i els cafès, tanquen l’apartat de menjar.
En aquest moment és quan apareix el nostre “pastoret Planas”, que amb samarra i barretina, arriba com cada any per fer cagar el Tió. Tots cantem ben fort la cançó: CAGA TIÓ, CAGA TORRO, NO CAGUIS ARENGADES..... amb gran expectació de la canalla d’un grup que hi ha en un altre apartat de la sala.
Sota la manta del tió apareix un caixa plena de paquetets i el pastoret Planas en dona un a cadascú, entre la gresca general que culmina en un OOOH!! Quan, tots a l’hora, obrim el regalet que ens ha tocat.
Finalment el “pastoret Planas” llegeix dues boniques poesies que ens ha preparat, una sobre les fulles seques de la tardor i l’altra sobre un avi de pagès, que són acollides amb forts aplaudiments de tots plegats.
Ara arriba un altre moment esperat: El sorteig de la panera de Nadal. La propietària del numero premiat és la Lucía Martínez, present al sopar i que entre aplaudiments de tothom, entrega la seva butlleta.
La “traca final” és el sorteig de les manualitats que s’han aportat. Tots els presents tenim un número assignat i en un ambient de companyonia i rialles, es va traient un número per cada regal , que els seus autors entreguen a cadascun dels afortunats.
Quedem parats de la creativitat dels nostres socis: pintures, bufandes gorres, bosses, flors, fotografies , objectes decoratius diversos i fins i tot una ampolla d’oli, van sortint dels paquets, entre l’admiració i l’agraïment generals.
Per acabar, cantem tots plegats el FUM, FUM, FUM.
Es va fent tard i de mica en mica la gent comença a desfilar, i finalment anem buidant el local. Uns quants però, encara continuem la xerrada al carrer... Es veu que ens dol acabar amb aquesta bonica trobada, que tan bona estona ens ha fet passar.
Fins el proper Nadal amics!!
Rosa Maria Soler
El vers del pastoret Planes
