Avui hem anat a la serra de Castelltallat; el dia força bo, assolellat i amb claredat a l’horitzó, ens ha permès gaudir d’extenses panoràmiques. De retorn a Barcelona, hem fet via tal com teníem previst, a la presó de  Lledoners, doncs aquest vespre i primer dia de l’any, hi ha convocada una trobada per donar suport al presos polítics allà internats.

En arribar a Sant Joan de Vilatorrada, uns voluntaris ben abrigats, fan les funcions de policia de trànsit a les cruïlles i rotondes, per tal de dirigir els assistents a l’improvisat pàrquing al costat del recinte penitenciari. Ja dins l’explanada que fa les funcions de pàrquing, altres voluntaris ajuden a que tots aparquem en fileres. Admirable aquesta tasca dels voluntaris i que moltes estacions d’esquí ja voldrien.. Al final de l’aparcament, a tocar del perímetre de seguretat hi ha instal·lada una petita tribuna amb un equip de megafonia i una pantalla penjada d’un remolc-grua.

L’acte es desenvolupa dins un ambient cordial, amb una versió de la cançó “Bona nit”, amb uns petits parlaments per internet i amb directe del President Carles Puigdemont i el Conseller Antoni Comín. Però el moment més emotiu i pel qual ens hem reunit aquí uns milers de persones, és quan en un silenci sepulcral, en Joan Bona Nit, crida a cadascun del presos pel seu nom donant-los la BONA NIT, i rebent igualment la resposta de cada un d’ells des de l’altre part dels murs.

De retorn a casa no cal cafè, doncs les vivències són dures. Hem passat de gaudir d’uns extensos paisatges i panoràmiques del nostre país, a pensar en la tristor d’uns representants nostres injustament empresonats, que no ho poden tenir ja que estan envoltats de parets.

Tristor i ràbia davant d'injustícies.

01/01/2019     Pep Molinos

Altres