Una colla d’onze socis de l’Agrupa vam assistir a l’acte del Tossal del Rei, alguns sortint de Barcelona el mateix diumenge al mati i d’altres, aprofitant des del dia abans l’estada per les terres de l’Ebre. 

Tots vam fer cap a Fredes a les 10, per trobar-nos amb els Companys del Centre Excursionista de Castelló (una bona colla que venien amb autocar), i la caminada cap al Tossar del Rei, per bonic camí que comença seguint un tros del GR-7 i  que es fa gairebé tot per bosc. La primera part del camí planeja fent suaus pujades i baixades, però poc després del Mas d’en Ric, remunta de forma ben decidida fins al cim.

Tot arribant ja hi veiem onejar una estelada i és que allà ens hi esperen alguns companys que han pujat amb vehicle per la pista, per on més tard farem la tornada a Fredes.

El dia és magnífic i clar, però malgrat que a la pujada hem suat de valent, aquí dalt hi fa un ventet que ens obliga a abrigar-nos i que segons els companys de Castelló, no hi falta mai!

Veiem tota una colla de cims i barrancs dels Ports, el Caro i fins i tot el Pirineu nevat.  Busquem la nostra placa del Centenari i... si encara hi és, però força deteriorada.  Esperem que aguanti forces anys més. Mentre badem, aprofitem per beure, fer un mos, fotos, etc. 

Quan comença l’acte de l’encesa de la Flama, ens reunim tots al voltant del pedró de tres cares amb els noms de les Federacions de Muntanya de Catalunya, País Valencià i Aragó i s’encén un fanalet que durà aquesta flama a Montserrat, on s’unirà a la que avui mateix s’encén a Prada. 

Cantem  els Segadors i el Tio Canya i després de cridar visques als països Catalans, hi ha  els parlaments. Primer parla el representant del Centre Excursionista de Castelló, després jo dic quatre paraules en nom de l’Agrupa (m’ha tocat per ser de la Junta!) i acaba el nostre soci Manuel Cabanillas, que llegeix un escrit del president de la FEEC.

Un cop acabat l’acte, comencen la baixada, ara per la pista. S’intenta encendre una torxa amb la flama per que es pugui baixar caminant fins a Fredes, però el vent no permet mantenir-la encesa... Per sort tenim els vehicles i el fanalet!

Baixem tranquil·lament per la pista i alguna drecera, fins a Coll de Tombadors.  Allà ens reunim  tots amb els vehicles i com que hi ha opció de fer l’últim tram en cotxe, jo m’hi apunto. 

A Fredes, esperem, cal dir que no gaire estona, els companys que baixen a peu. Van arribant tots i tanca la comitiva la Neus, la meva neta de 3 anys, que ha fet tot el recorregut sencer.

Ara toca anar a dinar a l’Alberg de la Font Lluny a la Pobla de Benifassà. L’autocar marxa per una ruta, per la resta de cotxes fem drecera, seguint un company de Castelló, que ens hi porta per una carretereta espectacular tant pel traçat com per la panoràmica.

El dinar perfecte. Bo i abundant i sobre tot en bona companya i germanor amb la gent del Centre Excursionista de Castelló.  Cal dir que va ser tot un encert de posar-nos barrejats els de l’Agrupa amb ells a les taules, i compartir xerrades, experiències i anècdotes.

Que per molts anys es pugui seguir celebrant aquest acte.

17/02/2019 Rosa María Soler