Comencem la temporada de Dimecres al sol, i per acomiadar l’estiu els nostres companys  Dolors i Joan ens han preparat una sortida pel Baix Camp, gaudirem d’un bon dia calorós i assolellat  ( uns 37º ) Sortim de Barcelona un grup de 8 i a Duesaigües, ens esperen els organitzadors, aquí, esmorzem, no és bo començar la sortida en dejú.

Tornem al cotxe i anirem fins a l’Argentera, població situada al peu de la Serra del seu nom “Serra de l’Argentera”(el seu nom ve d’unes mines de plata explotades ja des de l’època romana),  lloc de inici de la sortida que és circular donarem la volta a les “Carboneres “ i «lo Figueral» passant per davant del “Cotarro” una magnifica muralla  situada al Nord de la nostra excursió

Sortim del poble pel camí de la Xurivia,  pista forestal que passa per davant del cementiri i ens enfilem suaument passant per ombres de pins i alzines que ens acompanyaran tot el recorregut, a estones parem a l’ombra d’algun pi per fer un glop d’aigua i observar el paisatge ,contemplem el pantà de Riudecanyes i si no fos per la boirina de la xafogor, veuríem a la llunyania el mar i el cap de Salou, segons ens indiquen els nostres guies, més amunt en una nova parada podem veure l’entrada del túnel del tren dit de la Torre, que durant molts anys va ser el túnel més llarg de la península amb més de 4Km. Més endavant en direcció Oest, podem divisar de molt lluny, el Castell d’Escornalbou, restaurat, reconstruït  o imaginativament construït d’estil  historicista Modernista,  de principis del S.XX .

És hora que el camí comenci a davallar, hem de tenir cura de no relliscar, aquí la pista està formada per “sauló” i no val a badar, malgrat  no poder desviar la mirada de sobre els nostres caps ,admirant les formacions naturals compostes per una paret  d’arenisca  vermellosa, esculpida per la pluja i el vent (material que dóna un segell personal a l’arquitectura de les cases del poble construïdes amb aquestes pedres) ha estat un recorregut suau i distret en una zona que no acostumem a fer excursions.

Retornem al poble pel camí de Porrera, seguin part del GR 7. Una font d’aigua ens fa delit amb la seva frescor , alguns s'hi refresquen i tot. Fem una volta turística pel poble, interessant l’ajuntament de caràcter modernista  i algunes cases del nucli antic, el poble és petit com un puny i aviat està vist, ben cuidat i atractiu.

Tornem al poble de Duesaigües.

La retrobada amb els companys de caminades, la xerrameca i un bon dinar ens espera i no serà un virus dolentot qui després d’un grapat de mesos sense veure’ns ens privi dels dimecres al Sol.

Ja hem fet plans, la propera ha de ser al Castell d’Escornalbou. Ens ha encuriosit.

8Km, desnivell +250, 3hores.

Anna Tomás i Domènec Palau (16/10/2020)

Altres