Aquest mes l'excursió proposada és el conegut itinerari, que ressegueix el Torrent de la Cabana, tot pujant i fent petites desviacions d'anada i tornada per visitar els bonics gorgs, 7 en total i cadascun amb el seu nom: El de la Cabana, el de la Tosca, el de l'Olla, el de la Bauma, el del Forat, el Petit del Colomer i el Gran del Colomer. La tornada al punt de sortida es fa per pista, resultant doncs una ruta circular.

Sembla que els caps de setmana d'estiu és pràcticament impossible d'anar-hi amb un mínim de tranquil·litat, ja que està ple de gent que va a banyar-s'hi. Avui però, hem pogut gaudir gairebé sols d'aquesta petita meravella.

El camí és en general fàcil i està molt ben marcat. Només hi ha algun punt on cal anar en compte de no relliscar, per accedir a algun dels gorgs. En algun moment cal fer algun equilibri per creuar la riera, però tots ho fem la mar de bé i ningú "va sucar".

La caminada resulta força relaxada, ja que anem fent parada a cada gorg per gaudir de les cascades i fer fotos. La veritat és que fan venir ganes de banyar-s'hi. No és estrany que a l'estiu estiguin tan sol·licitats!!

La tornada per la pista resulta una mica més monòtona, ja que no hi ha l'al·licient dels gorgs i fa força calor... però anem fent tranquil·lament, tot xerrant i aviat arribem al punt de sortida.

Agafem el dinar dels cotxes i ens instal·lem en les diferents taules de l'àrea de pícnic, ben ombrejada i verda. En Pere i alguns ajudants posen en marxa les barbacoes, per obtenir la brasa suficient per coure les diferents menges que un bon grapat de la colla hem dut.

Mentre esperem que tot es vagi coent, comencen a aparèixer nuvolades negres i se sent algun tro llunyà, però moment sembla que no cal alarmar-se i passem l'estona picant d'aquí i d'allà el que els companys ofereixen, per fer més agradable l'espera...

Finalment tothom aconsegueix coure i menjar el que duem i després d'una estona de sobretaula, toca anar marxant, no sense abans assegurar-nos que les brases han quedat ben apagades (en Jordi, recordant els seus temps de bomber, s'ha encarregat de remullar-les bé, fent viatges al riu per agafar aigua).

Alguns que no tenim pressa, decidim d'anar a fer un cafetó a Campdevànol abans de tornar cap a casa. Després de voltar per mig poble, aconseguim trobar un bar obert i ens instal·lem a fora sota un tendal. El cel, ara sí, s'ha posat negre del tot i aviat comença ploure amb ganes (sort que estem a cobert!!).

Hi passem una bota estona, i allarguem el cafè i les converses fins que para de ploure i podem tornar cap als cotxes sens mullar-nos. Un bon final per un dia ben aprofitat.

Rosa Maria Soler Ricart (22/04/2026)