És dimecres al sol. A les 7,30 un grup de 8 persones ens trobem a la plaça Catalunya i pugem al tren, tres més pugen a Sant Andreu, i la primera sorpresa és comprovar que el vagó va ple a vessar de nois i noies que van de colònies a Vic, i és impossible seure i viatjar còmodes. O sigui que arribem a Sant Martí de Centelles com podem, i allà ens espera en Cesc Estanyol.
Esmorzem al petit bar de l’estació. Tot seguit iniciem la marxa per la pista que ens porta a Sant Pere de Valldeneu. La Rosa Maria i la Mari, decideixen anar al seu pas i arribar només a l’ermita. Aquest és un lloc molt bonic i ben endreçat que convida a fer una parada.
Seguim el camí més o menys planer pel GR, fins que arribem a un punt on toca pujar de veritat; és el grau de les Avellanedes. La pujada és dreta i constant, però anem fent poc poc, i en uns 30/40 minuts aproximadament ja estem tots dalt de la cinglera.
Ens aturem a fer un mos i gaudir de la vista del Canigó i cims del Pirineu oriental ben nevats; més propers el Montseny i els cingles de Cabrera.
Anem caminant tranquils força estona pel caire de la cinglera gaudint del paisatge. Deixem al costat força camps de cultiu, que ningú endevina què tenen plantat (la nostra ignorància de pagès és total!!). Quan arribem a la masia de can Tres-quarts, comencem a baixar pel grau del mateix nom fins la font del Rouret. Allà, per un corriolet ens incorporem a la pista que baixa a Sant Martí de Centelles. Abans d’arribar-hi, seguim un corriol que travessa el curiós indret de “les terres roges”. Passat el barri de l’Abella en cinc minuts arribem a Aiguafreda, on ens retrobem amb la Mari i la Rosa Maria, mentre ens preparen la taula per dinar al Bar “El Recó. Un àpat molt generós i assequible.
Les 16’00 h!!! Ràpid cap a l’estació, que el tren passa a les 16,20. En resum, bona ruta, bones vistes, i el més important: bon ambient i ganes de tornar-hi.
Carme Canals (20-11-2019)
