Comencem l’excursió amb alguna incidència sense importància , ja que en Pere havia canviat el punt de trobada a darrera hora, però com que dos de nosaltres vam ser molt matiners amb una trucada de mòbil es va solucionar sense problema.

Érem nou. Agafem el tren de les 8:14 i cadascú seu on pot i xerra d’allò que més li agrada. Arribem a Sant Pol i esmorzem. La veritat és que alimentar-nos bé en aquell moment va ser essencial per a tots.

Després , cap a les deu , comencem a caminar una excursió variada i amb bones vistes que tenia pujades, flanquejos baixades, dreceres ,etc.   En Lluís Tarruella es posa davant i entre ell i en Pere Mansilla, anem xerrant i canviant el món. Bé és un dir ja ho sé, però quan les persones conviuen jo penso que hi ha un misteri que ens ajuda.  En una primera part fem molta muntanya i potser no som conscients ja del molt que hem fet. Jo sóc de l’opinió que a la muntanya el temps no compta, tot i que pugui semblar un tòpic.

En Pere Mansilla ens va indicant el camí, tanmateix tothom hi intervé: en Pep Molinos, en Miquel en Lluís etc. De tant en tant parem per esperar els altres i aprofitem per beure. Hidratar-te és essencial. Els pals ajuden molt, però fa calor, encara que , de tant en tant hi ha una ombra amb aire fresquet.

Ens ho prenem amb calma tot i que cal dir que , si tenim en compte que la setmana vinent hauran d’operar la Rosa Maria Soler, anem esperant.

Abans d’alguna pujada dreta algú diu : ui mare meva!. Però després a l’hora de la veritat , amb l’ajuda dels pals es puja bé amb un pas continuat. L’excursió va tenir de tot i , cap al final vam passar per una drecera al costat de les vies del tren que ens deixava a la platja just davant d’un restaurant on després vam dinar i molt bé.

Venia de gust banyar-se en aquell moment. Després dinem amb una forta discussió sobre què és millor si el taxi o Uber o Cabifay. Cal dir que en Lluís es pren les coses molt seriosament…i algú li va recordar aquella antiga cançó de Pau Riba :taxista porta’m al cel, és que busco feina potser al cel n’hi haurà…

Ens serveixen postre i cafè. Després paguem i anem cap a l’estació i la veritat és que vam tenir sort, perquè vam haver de córrer per agafar el tren.

En resum una molt bona excursió i una gran experiència.

18/09/2019 Josep Tello

Sant Pol
Una paradeta a l'ombra
El Far de Calella
Al Far de Calella
Corbs marins
El dinar

Altres