El 12 de Juliol, al centre social d'Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i organitzat per la Federació Catalana d’Espeleologia, 5 membres de l’ERE, vam participar en els actes de la celebració dels 100 anys de la primera exploració de l’Avenc de l’Esquerrà (massís del Garraf). Aquest mateix dia de l’any 1.908 mossèn Marià Faura i Sans  “club Muntanyenc” va ser la primera persona que va baixar el primer pou i va assolir els 76 metres de profunditat (una proesa de l’època, amb una escala de corda i fusta).

Aquest mateix pou fou sondejat el 1.897 per mossèn Norbert Font i Sagué, deixant-lo inexplorat.
Els actes van consistir en la presentació i lliurament d'un llibre amb la recopilació històrica, un “pin” commemoratiu numerat dels inscrits que hagin baixat l’avenc, un audiovisual d'uns 30 minuts, amb el reculls històrics del tots els grups d’espeleologia que han participat en les diverses fases de  tota la seva històrica i llarga exploració (l'últim de l’any 2.007) arribant en aquest moments a 305 metres de fondària; una visita motoritzada a l’entrada de l’avenc, per deixar-hi instal·lada una placa commemorativa, completant amb tres conferències, l'una sobre  l‘abocador del Garraf que és un veí molt molest, els ratpenats de l’avenc i la darrera sobre el carst del massís.

Marià Faura i Sans (BCN-1883-941), fou un destacat científic naturalista continuador de l’obra espeleològica de mossèn Font i Sagué (considerat el pare de l’espeleologia catalana). La seva major activitat espeleològica es desenvolupa en el període de 1907 a 1911 amb exploracions als avenc Ancosa, Roca, Beumala, Esquerrà, Peuetons, coves la Falconera i Salnitre i  les coves de l’illa de  Mallorca, etc..
Faura, activista catalanista i mossèn, deixà mes tard el sacerdoci i va ser represaliat pel general Primo de Rivera (1929). Doctor en Ciències, treballà en un gabinet tècnic de geologia aplicada, anàlisi d’hidrologia, mineria, agronomia i cartografia.

Joan Tarruella