La serra de Mont-roig tanca al nord les planes d’Urgell. Té una longitud aproximada de sis quilometres i és un massís aïllat entre el congost que forma el Segre, que la separa de la serra Carbonera, i les planes on està ubicat el poble de Vilanova de la Sal. Està orientada de NE – SW. La altitud màxima és la Pala Alta 951 metres, però l’aspecte que ofereix la cinglera des del costat sud és imponent.

A l’edició del 2017 del premi Vèrtex es va atorgar el guardó al treball Serra de Mont-roig i muntanyes veïnes. Un article de la revista Vèrtex parlava d’aquest guardó i feia un recull d’alguns dels itineraris que constaven.

Un d’aquells itineraris era la travessa sencera de la serra de Mont-roig, una excursió que tenia pendent feia temps ja que recollia els diversos indrets que volia conèixer. L’única diferencia era que a la ressenya la feien en direcció SW - NE i jo la faria de NE – SW és  a dir acabant a l’ermita de la Mare de Déu de Montalegre bàsicament perquè els dies són curts i volia anar aturant-me a diferents indrets com la cova del Tabac i les trinxeres de la guerra civil. D’aquesta forma quan ja es fes capvespre ja estaria fent el retorn per camins i pistes més senzills. 

La ruta la vaig realitzar el 27 de gener un dilluns per tant en dia laborable i poc moviment per la muntanya, ho dic perquè en segons quins camins vaig trobar moltes roderes de motos i aquest fet pot perjudicar greument l’ambient de l’excursió.

Deixo el vehicle a l’aparcament de la paret de l’Ós i començo a caminar per la carretera en direcció a Camarasa, però tot just acabada la paret agafo el camí que s’endinsa cap a la vall dels Ulls de Llorenç, que poc després enllaça amb la pista forestal que porta a Vilanova de la Sal, just on també hi ha una zona d’aparcament. En pocs metres arribo a una cruïlla de pista amb una que baixa fortament a creuar la vall que és la que agafo.

La pista va pujant, en el mapa consta com a camí de la Plana de Fugues. Deixo una pista a dreta i esquerra i arribo al coll d’Orenga. En aquell cop trobo un primer camí amb una fita i després un altre de més fressat els dos s’ajunten una mica més amunt.

El camí que segueixo es va enfilant en direcció a El Portell, abans d’arribar-hi agafo un camí a la meva dreta que baixa de cop, poc després comença a planejar per anar a passar per sota de l’espadat de l’Extrem, el camí va passant a estones pel frec de l’espadat i altres cops una mica més separat i també passa per diverses restes de construccions.

Arribo finalment a una roca on hi ha una cadena i diversos esglaons metàl·lics, és l’accés a la cova del Tabac. (1) Començo a pujar-hi, potser alguns trams pequen d’excés de cadenes. Arribo a la cova, que ha hagut de ser tancada per les accions d’alguns individus i ara només es pot fer amb visita guiada. Gaudeixo del paisatge i de la ubicació i desfaig el camí.

Un cop arribat al darrer tram d’escales segueixo el camí que ja portava en direcció a la presa. Passo pel costat d’un antic pou de glaç i al cap d’una estona trobo un camí amb dues grans fites a la meva esquerra que s’enfila cap al Mont roig. Cal estar pendent de no perdre el camí perquè en alguns moments pot ser una mica perdedor. Mica en mica vaig superant el desnivell i acostant-me a cinglera.

Supero el darrer tram i ja canvio de vessant. Vaig seguint diferents fites que deixen el camí principal per tal de poder veure les restes de trinxeres o més ben dit parapets de la guerra civil. Abans d’arribar al coll agafo un camí ben fitat, que passa per diverses construccions de la guerra així com d’un búnquer destruït, per pujar fins a Mont-roig (714 m). Està situat en el punt més occidental de la serra. Es domina una excepcional visió sobre l'aiguabarreig del riu Segre i la Noguera Pallaresa, llàstima de la boira que m’acompanyarà tot el dia en direcció La Noguera.

Un cop he gaudit de les vistes desfaig el camí fins al coll del Pas del Sastre i segueixo el camí que va carenejant fins a l’Extrem on deixo el sender carener per conèixer el refugi del Pletiu de l’Extrem.

Un cop vist el refugi agafo el camí en direcció el Portell, trobo una cruïlla el camí de l’esquerra s’enfila carenejant cap a l’Extrem, el que baixa aniríem cap al coll de l’Orenga i el de la dreta que és el que segueixo segueix la carena en direcció a la Pala de Coll de Porta (892m.).  Després del cim el camí perd els gairebé 100 metres de desnivell que em separen del coll de Porta on torno a trobar la pista que arriba al refugi, en aquests moments tancada al trànsit. Baixant tenia dubtes si agafar la pista o seguir la carena donada la boira que tenia i les poques vistes en direcció a la Noguera. Arribo al coll i veig un cartell del Centre Excursionista de Lleida a Mare de Déu de Montalegre pel camí planer 45 minuts. Dubto però finalment segueixo la carena per tal de completar la serralada arribo a la Pala Alta (926m) el cim més alt del Mont-roig, la boira s’obre una mica i puc gaudir de la vista. Segueixo el camí fins a la Pala dels Pelats (926m) i a partir d’aquí ja començo el descens.

Arribo a la Mare de Déu de Montalegre (868m) un mirador impressionant de la Noguera. Al contrari que a ponent ja que la cresta que he anat seguint no permet tenir una gran visió.

Hi ha una dita que diu:

“A Montalegre es puja trist i es baixa alegre.”

Ja només hem queda començar a baixar en direcció a la Collada de Sant Llorenç (617m) per després seguir el camí que va paral·lel al torrent del Clot del Roure per arribar a la cabana de Porta (406m) i Mas del Cinto (330m) impressionant masia en runes. Segueixo el camí, conforma el sol es va ponent i van canviant les totalitats dels espadats. Travesso les vies del tren de la Pobla de Segur i segueixo el camí al costat del barranquet del Mas del Cinto fins a sortir al costat d’on he aparcat el vehicle.

Durada 8 hores, incloses parades i les diferents marrades. Jo crec que es podria realitzar amb unes 6 hores.

Desnivell uns 1.300 metres

(1) Coromines no dubta que l'etimologia d'aquest nom de lloc és preromana. No només no té res a veure amb la Nicotiana, sinó tampoc amb l'arabisme tabac 'paneret'. Cal relacionar-lo amb el mot ibèric Tauacca-, documentat en inscripcions ibèriques, i documentat com a TAVACCA en una inscripció hispano-llatina.

Davant del problema d'entendre l'ibèric, Coromines proposa que el sentit de TAVACCA, segons la naturalesa dels llocs designats, podria estar relacionat amb la noció de 'torre' o puig o lloc fortificat, i també la cova del Tabac es podria entendre com una fortificació campal. De fet, aquesta cova, d'enorme boca, dóna pas a una galeria de grans dimensions poc freqüent a Catalunya. Extret del blog de Ferran Alexandri

Albert López