Sempre agrada conèixer llocs nous i encara que a Andorra he estat a moltes valls i cims, no coneixia encara el nou Refugi de l’Illa, situat vora l’estany del mateix nom, a la capçalera de la Vall del Madriu.   

Situat a mes de 2.400 m. d’altitud, no te cap itinerari curt per fer-hi cap, per això val la pena aprofitar-lo fent travessa.  Així que a mitjans de juliol, quatre amics vam projectar una ruta circular de dos dies amb sortida i  arribada a Grau Roig, fent nit a l’esmentat Refugi de l’Illa.

El primer dia vam sortir ben d’hora, ja que per aquestes dates hi havia previsió de tempestes a les tardes. Vam començar pujant cap a l’Estany Primer de Pessons, seguint la pista per on pugen les furgonetes 4x4 que duen els turistes al restaurant i que afortunadament a aquella hora no funcionen.

A partir de l’estany Primer s’acaba la zona de pistes i comença un bonic recorregut pel circ de Pessons.  Seguint el GR ben marcat, anem vorejant estanys, sempre veient al davant el Pic de Pessons, on hem d’anar.  Anem fent tranquil·lament, tot fent fotos i parem a fer un mos, aprofitant que aquest tram de la ruta vora els llacs es força tranquil. 

La cosa canvia però, quant es deixa el fons de la vall. Per pujar a la collada de Pessons, cal superar una dreta pala d’herba i pedra. A principi el camí fa unes llargues ziga-zagues i malgrat la pendent, es fa amb certa comoditat. A mesura que anem pujant però, les ziga-zagues son cada cop mes curtes, dretes i plenes de pedruscall relliscós que fan la pujada força penosa.  (Tot pujant no puc evitar el record d’una pujada amb esquis per aquesta pala i del molt que també em va costar d’arribar al coll...).

Quan per fi som dalt, la vista s’obre cap a la vessant sud i ja veiem sota nostre el gran estany de l’Illa.

Com que fa una mica de vent i estem suats, parem poquet i continuem pel GR, que ara careneja un bona estona fins a sota el Pic de Pessons.  Deixem les motxilles al camí i salvem el poc desnivell que queda fins al cim.   Novament un ventot desagradable ens en fa fora aviat i tornem cap al camí que continua carenejant fins a un altre coll on hi ha una estació meteorològica bastant rovellada.  Després ja comença a baixar cap a la Vall de Madriu, sempre amb l’Estany de l’Illa a la vista.

El camí es bo i passa per prats plens de flors que ens fan gaudir d’allò més.  De moment el temps s’aguanta i quan passem per un petit estanyol, hi posem els peus en remull.  Quin gustet!!

Seguim baixant i trobem un cartell indicador cap a la Collada de Montmalús, on hem d’anar l’endemà.  Preguntarem al refugi, ja que si es factible, ens suposarà escurçar força l’itinerari que teníem previst.

Ja som prop de l’Estany de l’Illa, però el Refugi no es veu encara.  De fet no es veu gairebé fins que hi som, ja que queda ben amagat una mica per sota de l’estany.

Es un edifici modern i espaiós, on s’entra a través d’una gran terrassa. Aqui cal esperar, ja que abans d’entrar cal complir la normativa pel Covid-19. Primer hem d’omplir i signar un formulari de descàrrec i després ens prenen la temperatura i una petita mostra de sang per fer un test ràpid.  En cas de sortir algun positiu, no podrem entrar al refugi i ens informen que ens baixarien en helicòpter!!  Tot esperant els resultats, fem una clara i unes patates fregides, que ja ens ho hem ben guanyat.  

Comprovat que tots estem sans i bons ja podem entrar al refugi, on ens assignen una habitació per a nosaltres sols.

Fins a les 7 no donen el sopar i passem la tarda descansant, xerrant i admirant la bona vista.  Tenim al davant tota la carena fronterera, des de la Tossa Plana fins als cims de la zona d’estanys de la Pera.  El temps, malgrat algun núvol, es manté assolellat i no hi ha ni rastre de les tempestes anunciades.

El sopar resulta boníssim i abundant i ben satisfets fem cap a l’habitació.  Abans de posar-nos al llit, xerrem una bona estona.

L’endemà a les 7 esmorzem i a les 8 ja estem a punt de marxa.

Anirem cap a la collada de Montmalús directament, pel camí que havíem vist el dia abans. El guarda del refugi ens ha informat que està ben marcat amb marques grogues i representa un estalvi de temps i desnivell considerables, respecte al que teníem pensat, que passava pel Coll de Vallcivera, per baixar a fons de la vall, remuntant després cap a l’estany i collada de Montamlús.

Aquest corriol, després d’una primera pujada forta, va mantenint l’alçada, entrant a la conca de Montmalús pel Pas Alt de Ribuls, deixant molt ensota l’Estany i el refugi lliure de Montmalús.  Després segueix sempre en flanqueig amb petites pujades i baixades i un parell de zones de blocs, fins a empalmar, ja gairebé al coll, amb el que puja de la Vall Civera. 

Al transcòrrer a tanta alçada, gaudim tota l’estona de molt bones vistes i també, com el dia abans, de moltes flors.

Un cop a la collada de Montmalús, aprofitem per pujar al cim.  Avui no fa vent i ens hi podem estar una estoneta... sense passar-se però.  Sembla que avui hi ha mes núvols i la por de que es compleixin les previsions, ens fa anar tirant avall, sense perdre gaire temps.

El camí de baixada es força bo i va travessant zones de prats fins a arribar a un petit llac i el final d’un telecadira.  Des d’aquí tenim dues opcions: Anar cap a l’Estany Primer de Pessons i intentar agafar un 4X4 cap a Grau Roig, o baixar directament a peu.  Ens decidim per la segona opció, i seguint una pista d’esquí, fem l’últim tram de baixada “amenitzat” amb quatre gotes, per que no sigui dit.

Acabem la sortida contents d’haver pogut gaudir un cop més del nostre Pirineu:    Hem fet una bonica travessa, dos cims i hem estat a un refugi del tot recomanable, tant pel lloc, com pel tracte i el menjar.   I sobre tot amb la satisfacció d’haver pogut completar el recorregut, malgrat que entre tots quatre sumem mes de 300 anys!!

Rosa Maria Soler (01/07/2020)