Estem a finals de març i han aixecat el confinament comarcal, així doncs aprofitem per treure uns dies la furgo, que darrerament solament li trèiem la pols i enfilem cap a la Vall d’Aran.
La Vall tan bonica com sempre, amb els cims encara força nevats, també ens ensenya una faceta fins ara desconeguda per un mes de març. La gran majoria d’hotels i establiments tancats, cosa que potser fora normal a l’octubre però no pas ara. Les pistes de Baqueira, principal motor de la Vall i plenes de neu, solament funcionen a un terç de la seva capacitat; tant a Vielha com altres nuclis de la Vall, pots aparcar tranquil·lament on vulguis. Econòmicament, enguany no tot són flors i violes i això es nota parlant amb els veïns.
Malgrat aquest panorama, nosaltres tenim sort i la meteo és del tot favorable. Aprofitem per fer excursions pràcticament en solitari gaudint de la quietud de les muntanyes i valls secundàries. Una d’elles que ja havíem fet en altres ocasions és pujar al coll de Baretja i el Tuc d’Aubàs, propers al pas fronterer del Portillon, ara tancat amb blocs de formigó pels francesos per alerta terrorista.
La pujada al coll de Baretges ja és un espectacle per si sol. El camí d’ascens inicialment per pista, es converteix aviat en un corriol que va fent dreceres per uns boscos espectaculars. La neu està de bon caminar-hi i també contrasta amb l’espessor dels arbres. Sortint del bosc i arribant al coll, tenim una espectacular visió; des de La Maladeta fins el Queyrat passant pel Pic de La Mina, Salvaguardia, Boum, Maupàs, etc. El segon tram consisteix en la pujada al Pic d’Aubàs, un cim accesible còmodament a peu, amb raquetes o esquís. Avui la neu segueix estant en unes condicions òptimes, i la pujada esdevé força agradable. A mida que anem guanyant alçada, la panoràmica es va eixamplant. Dalt del cim les vistes van en 360º des del Mauberme, Aneto, Lezat, etc., fins més enllà del Midi de Bigorre. Pocs cims tan senzills com aquest, tenen una visió tan nombrosa dels 3.000 del Pirineu. També les vistes sobre la Vall d’Aran a vol d’ocell de Bossost, Les, Canejan i nord enllà és impressionant.
Com sempre, després de mirar, contemplar i reconèixer o esbrinar quins cims són, fa mandra abandonar aquest mirador, però cal començar la baixada que fem pel mateix itinerari de pujada fins a recuperar el vehicle prop del Portillon. Ja a tocar la Garona prop de Bossost podem contemplar els darrers raigs de sol sobre el Tuc d’Aubàs.
Pep Molinos (31/03/2021)
