Estem al campament de l’Agrupa a Cervera del Pisuerga, i ja des de que vam sortir de Barcelona, tenim al cap la idea de pujar al Pico Espigüete per la seva aresta oriental.
Aquest pic tot i no ser el més alt de la “Montaña Palentina”, és considerat el més emblemàtic de la comarca, ja que com el nostre Pedraforca, s’aixeca altiu i rocós sent visible des de molts llocs. Té la ruta normal pel Sud, dura pel desnivell però senzilla de fer. Nosaltres ja venim amb la idea de pujar per la seva marcada i esvelta aresta Est, doncs les ressenyes que portem indiquen que és una ruta molt directa, amb bones grimpades, a estones aèria i molt panoràmica ja que segueix l’aresta de principi a final.
Sortim d’hora del càmping i ens desplacem a la vall de Las Lomas aparcant pocs quilometres abans de Cardaño de Arriba. Només sortir del pàrquing la petita traça de camí indicada sortosament amb fites s’enfila de valent; primer per terreny de pedres i matolls, però després d’un curt i fort desnivell ja estem a l’aresta rocallosa que ja no abandonarem fins el cim. Aquesta aresta com si fos una filera de “castellets” va guanyant alçada veient solament el proper castellet, a més dels forts pendents i estimballs a dreta i esquerra. Tot i ser aèria i en algun tros estreta, no presenta gaires dificultats tècniques, és qüestió d’anar grimpant i superar algun pas de II. Val a dir que en algun tram senzill podem avançar a peu pla. Arribem al Espigüete Est i ves per on la cresta continua encara força més enllà amb uns puja-baixa fins el cim.
Ja a dalt de l’Espigüete el dia s’aclareix. La pujada ha resultat dura i sostinguda però força alpina i agraïda. Les vistes des del cim són espectaculars amb els propers Pico Murcia, Peña Prieta, Pico Curavacas i la plana de Castella; més al nord una nuvolada ens amaga els Picos d’Europa.
Fem el descens per la rosta cara nord, primer amb un flanqueig que ens porta sota les parets del pic Est i després per una canal força relliscosa que després es converteix en una dreta tartera, i que abans d’arribar a la vall encara ens fa desgrimpar alguns embuts. Per fi arribem a la vall de Mazobre, i amb pocs metres de pujada vall amunt arribem a la cascada de Mazobre, on ens podem remullar a les seves aigües. Desfem el darrer tram de camí i anem baixant pel fresat camí i després pista de la vall de Mazobre fins on tenim els vehicles.
Ha resultat una excursió circular, de pocs quilòmetres, amb fort desnivell i una aresta i una baixada força treballades.
Pico Espigüet aresta Est: 10,22 Km i 1.305m desnivell.
Pep Molinos (28/08/2023)
