Cada vespre al Campament, ens reuníem per presentar propostes d’activitats per a l’endemà. A l’ultima reunió, l'Àngel fa una proposta, que ens va engrescar a uns altres 5 companys. Es tracta d’una mini-travessa, per carena, resseguint un tram del GR-4.

L’endemà a les 8 del matí, sortim amb 2 cotxes, cap al coll de la Croix St.Robert, proper a la població de Mont Dore. 

Un cop aquí els 6 integrants del grup ens dividim per parelles: En Peinado i l’Àngel van a deixar un cotxe al coll de la Croix Morand (final de l’excursió), en Migue i en Bernat decideixen que mentre esperen que tornin, aniran a visitar una cascada propera (o no tan propera...). La Carmeta i jo, decidim anar fent via, per poder gaudir de la travesseta amb tota tranquil·litat (ja ens atraparan...)

La primera part del camí transcorre per una àmplia i plana zona de prats de pastura, propera al coll, ben senyalitzat i encarrilat entre dos filats. De tan en tant cal creuar uns curiosos passos amb un parell de graons de fusta per banda, que separen els diferents espais tancats pel bestiar. Després ja comença la pujada, que fent algunes ziga-zagues guanya el desnivell de 300 m fins al primer cim, el Puy de l’Angle (1.740 m), que és el punt més alt del recorregut. 

La magnífica visió de 360 graus, ens permet veure al darrera el Puy de Sancy (el més alt de la zona) on ja havíem pujat un altre dia, al davant el Puy de Dome, inconfusible amb la seva antena, que també hem visitat ja. A banda i banda tenim els llacs de Chambon i de Guéry.

Tenim una bona visió de la carena que farem i que passant pel Puy de Barbier i Puy de Monner ens durà al Puy de la Tache, l’últim “puy” abans de baixar cap al coll de la Croix Morand.

La vista és engrescadora i aviat ens hi posem. És un plaer transitar pel fil d'aquesta verda carena, passant pels cims, sense desnivells gaire notables i amb un ventet fresc, que fa que no passem calor.

De tant en tant ens aturem a mirar el paisatge i fer fotos. També mirem enrere a veure si arriben els companys, però la distància no ens deixa veure clar si les figuretes que es veuen venir per la carena són ells o no...

En arribar al Puy de la Tache, els truquem i ens diuen que s’ho estan prenent amb tanta calma com nosaltres i que anem baixant cap al coll a encarregar taula al restaurant que hi ha.

Tot i així fem una bona parada en aquest últim cim, on mengem quatre ganyips que compartim amb un altre excursionista, que al seu torn ens ha ofert un tros d’un dels boníssims formatges de la zona i que ens sorprèn en explicar-nos que fa camí a peu... cap a Lourdes. Deu n’hi do!!

Emprenem el camí de baixada, que va fent llaçades fins a arribar al coll... i al restaurant, on ens apressem a reservar taula. Després d’una estoneta a la terrassa, ja veiem arribar als companys, tan satisfets com nosaltres de l’excursió i ho celebrem dinant amb uns bons plats de les menges típiques de la zona, on no falta mai el formatge.

Ha estat l’ultima excursió, ja que demà toca deixar el càmping i ens deixarà un bon record d’aquestes boniques contrades.

Rosa M. Soler (30/08/2024)