29 de novembre del 2008 A les set veiem un autocar gros que passa de llarg a la plaça Catalunya, en Joan surt corrent i l'atrapa, quan el vehicle s'atura al semàfor vermell, ens el porta a la parada i pugem una bona colla. Tenim la impressió que aquest bus és massa gros per la colla que som i les carreteres que ens esperen. A Sant Andreu s'hi afegeixen uns quants companys més.

A Roda de Ter parem per esmorzar.
Els problemes de trànsit es presenten a L'Esquirol, en un carrer estret de doble direcció; la perícia de xofer i la col•laboració inestimable d'en Toni, fent d'urbà, resolen la situació. Seguim carretera (estreta) enllà, fins a Tavertet.
El dia es presenta fred i ennuvolat.

Ens carreguem les motxilles i uns quants voluntaris afegeixen eines, aigua, pessebre... al pes que ja porten.
Fem camí per la pista asfaltada que va vorejant els cingles de Tavertet. La pluja fa acte de presència, el vent l'acompanya. Passem per la sòlida casa de l'Avenc. S'imposa reunir-nos per agafar el camí de pujada, que a partir d'aquí és encatifat amb cosa d'un o dos dits de neu. Segueix plovent. La boira ens envolta i desdibuixa els entorns. Els roures s'han vestit de tardor. Uns moments de dubte i deixant el camí de bast que seguíem, ens enfilem per un corriol i sortim a uns prats que són el preludi del cim de Rocallarga (1187m). La boira no ens deixa veure res del magnífic paisatge que s'hauria d'atalaiar d'aquí dalt estant. Ha parat de ploure, el vent és fred. Ens retrobem els 34 companys i companyes, que hem sortit de Tavertet i ens havíem escampat per la ruta.
Mentre uns es posen a treballar per instal•lar el pessebre, la majoria miren d'arrecerar-se del vent i fan algun menjuc per entretenir la gana.

Per fi queda fixat el pessebre, signem a la llibreta de registre i sortim amb ganes de perdre alçada, com més aviat millor, per treure'ns el fred del damunt. Ara la baixada pel camí, que ha esdevingut una combinació de neu i fang, motiva més d'un pas d'artístic equilibri. Tornem a ser a l'Avenc, la boira s'ha esvaït, podem contemplar els cingles de l'Avenc i els cims del Collsacabra emergint de la boira que ha quedat atrapada a les fondalades. A bon pas, desfem el camí d'aquest matí i cap a ¼ de 3 tornem a trepitjar els carrers de Tavertet. L'autocar ens hi espera, just tenim temps d'entrar-hi, que tornem a tenir pluja. Amb la cura que demana la carretereta, retornem a Roda de Ter.

El Sol va fent ullades. Al restaurant St. Jordi hi trobem 5 companys més, que s'afegeixen al dinar, el petit Jan també hi ha volgut ser. Uns entrants d'esqueixada, escalivada i amanida, passen aviat dels plats a la panxa i tot seguit una paella d'arròs mar i muntanya (uns quants ganuts i ganudes repeteixen d'arròs), per postres es pot triar entre púding o macedònia i surt el cava.

El president, en Jep, fa un petit parlament en que agraeix en Joan Dilla la tasca duta a terme amb tots el pessebres, que any rera any, hem anat instal•lant pels cims de Catalunya i felicita als socis i sòcies recentment incorporats a l'AGRUPACIÓ, per la seva integració amb els antics. Es fan els brindis de costum i ens prenem els cafès. Les converses flueixen agradables entre els vells i nous companys i arriba l'hora d'alçar-se de la taula i tornar a l'autocar.
Al cap de poc ja s'ha fet de nit i Venus ens saluda des de sobre del castell de Gurb. L'entrada a Barcelona es fa sense problemes i l'autocar es va buidant a cada nova parada.

Fins l'any que ve!!

Jordi Romagosa (Soci 1224)