Santa Maria de Cornet – Sant Pau de Pinós A Pedralbes, amb puntualitat helvètica, l'autocar arrenca a les 7 en punt. A la vorera de Diagonal hi ha una excursionista que braceja i corre; ens havíem descomptat! Un consell per a futures sortides: Més val que arribeu 10 minuts abans, això de la puntualitat, ja és una dèria...

A les parades de Sagrada Família i Sant Andreu, acaben de pujar els que mancaven, avui ens hem aplegat 36, a darrera hora uns quants no han pogut acompanyar-nos. L'autocar enfila l'autopista de Manresa i fem parada, com d'altres vegades, a l'àrea de Montserrat. Com d'altres vegades també, les noies de la barra ens atenen amb l'eixutesa que les caracteritza.

Esmorzem, prenem els cafès i atenem les altres necessitats que s'hagin pogut presentar, tot dins dels 20 minuts que en Quim ens ha donat de lleure. Tots altra cop a l'autocar i el deixem altra volta a la cruïlla del Mas.

 
El dia es presenta assolellat i abans de caminar cal alleugerir-se de roba. Són 2/4 de 10 quan comencem a caminar per una pista ampla que s'obre entre conreus de blat i pinedes. Al cap de poca estona passem per l'església romànica de Sta. Maria de Cornet, seguim camí i al cap d'una hora, som a la creu de terme del coll de Comadons, una parada ens permet agrupar-nos. Poc després deixem St. Miquel de Terradelles a l'esquerra i seguint amb la lleugera pujada travessem el coll de Pitxell. Una nova parada per visitar (sempre exteriorment) l'església de St. Jordi de Lloberes. Ara deixem la còmoda pista per la que veníem caminant i ens endinsem al bosc per un corriol, en forta baixada, erosionat per les motos de muntanya que han pelat la terra del damunt de les roques i han malmès el camí deixant-hi un canaló, que en alguns punts s'ensorra uns 40 cm; hi ha tres opcions: O et fiques a dins del canaló i practiques el ballet clàssic per fer les passes sense “autoensopegar-te”, o bé pots fer equilibris damunt d'un dels llavis del canaló o potser encara millor i t'eixarranques, peu ci, peu llâ i vas baixant.

Ens enclotem fins el torrent de Rocafesa. Tot el camí hem estat acompanyats de mates florides de farigola i romaní, tot collint la farigola es fan gran projectes de sopetes sanitoses. Algun brot de fonoll ja té adjudicat un destí més elaborat de sopa de peix. Som al final de la baixada travessem el torrent, que com tots enguany, porta aigua. Potser és la gana però en veure un bon tou de pixallits n'hi ha que ja els veuen al plat i amanits. Ara ve la pujada i apa, cal hissar-se amb grans camades per aquell camí que abans hem definit. Mentre nosaltres pugem, una colla també nombrosa però no tant, baixa; les salutacions d'educada companyonia i amunt! Des del darrer ressalt de la pujada hem vist passar un cotxe platejat, això vol dir carretera i carretera vol dir St. Pau de Pinós i autocar!

 És ¼ de 3, aquell Sol del matí s'ha amagat darrera d'uns estratocúmuls, fa fresqueta i es confirma la predicció de mal temps per d'aquí unes hores que ahir ens va fer la TV3. L'autocar ens deixa a la Colònia Vidal; el bar Juventus ens obre les portes, hi entrem amb les dents llargues, preparats i preparades per a devorar les amanides d'enciam, olives i tomàquet,  un plat de patates emmascarades, guarnit amb una rosta de cansalada, després xai i pollastre amb mongetes seques, postres i cafès; alguns i algunes s'apunten a un gotet d'espirituós per allò dels suposats efectes reconstituents, ai...

Tot seguit la guia, Glòria, ens fa passar al cine de la Colònia on hi veiem un audiovisual sobre la  història de la Colònia Vidal, després visitem una casa de família obrera, l'escola de nois, el casal de la dona i finalment baixem a veure la turbina i una nau de la fàbrica de teixits amb tots els passos des de la bala de cotó, fins el teixit i el funcionament d'un teler connectat a l'embarràs.

Són les 6 i en Quim ja neguiteja per fer-nos entrar a l'autocar i retornar a Barcelona. Com és costum a la banda del darrera s'hi aplega els personal més cantaire i animat i des d'allà ens arriben els cants  i gatzara. Un cop entrats a Barcelona l'autocar es va buidant per l'ordre invers a com s'ha omplert. Fins la propera!

Jordi Romagosa (soci 1224)