El què en un començament hauria d'haver estat una excursió d'alta muntanya, liderada per muntanyencs d'experiència molt alta i acompanyats pels seus iniciats, l'estat del temps faria que tot canviés un dia abans de sortir cap a l'Aneto. D'aquesta manera, grampons i piolets es van quedar a casa en espera de caminar sobre glaceres.

L'objectiu sempre ha estat gaudir abans que fer cims, llavors un pla alternatiu sorgeix i s'executa per part dels membres més experimentats i coneixedors del territori. Realitzaríem la travessia Núria - Nou Creus - Vall i Gorges de Carançà, per celebrar la Diada de Catalunya.
Primera gran sorpresa!!!, la diada no la celebraríem a Benasque aixecant-nos l'11 de Setembre a les 10 am, sinó que a les 5:30am ja havíem de ser als cotxes per a arribar a les 8am a Ribes de Freser, "Quina dolorosa matinada", encara que no seria en va.

Prenem el cremallera de Núria, a Ribes Vila (917 msnm) a les 8:30am amb 8ºC. Després de 30 minuts de recorregut arribaríem a Núria (1964 msnm) amb 5ºC de temperatura.
El dia es presentava anticiclònic i immediatament comencem el nostre camí d'ascensió cap a Nou Creus (2799 msnm), on hi arribaríem després de 2 hores i mitja de camí, tanmateix el camí es realitzava sobre el vessant d'ombra, així que  fins a prop de les 10am el sol no ens deslliuraria del fred del sender i ens abraçaria amb la seva escalforeta.

El grup de caminants era bastant heterogeni i amb un ambient molt familiar, pares i fills, oncles i nebots, fent del recorregut una aventura que a la fi seria de tot, menys fàcil i descansada. Ja que caminaríem al ritme del més ressaguer pensant que Laia, la nena de 10 anys que ens acompanyava, seria la nostra vara de mesurar, paguem les nostres manques de vitalitat juvenil, ja que aquesta caminant petita i gran  caminadora ens portava no al seu ritme, sinó al dels altres set adolescents d'entre 14 i 18 anys que ens acompanyaven, és a dir, "La travessia la vam fer corrent" com si els set adults que quedàvem ens tractéssim de pastors, perquè aquests nois gaudien corrent i saltant com a cabres, especialment als replans i baixades que normalment s'emprarien per oxigenar-se, i no per deixar-se els genolls, els músculs, els peus i l'equilibri fets pols.

Gaudim de 15 minuts al cim de Nou Creus i d'alguna cosa així com 30 minuts més als diferents circs glacials que conformen els llacs de Carançà. Tanmateix el descens fins al refugi Ras de Carançà (1831 msnm) que es pot realitzar en 4 ó 5 hores es van convertir en tan sols 3 hores i quart, ja que a les 4pm jèiem cansats i reclinats tots els adults al costat del refugi, mentre que els set adolescents es dirigien a mirar un refugi no guardat a 30 minuts més de camí ascendent, on dormiríem, ja que Ras de Carançà estava ple i allà només soparíem i esmorzaríem. El sopar seria a les 8pm i entre les 4pm i les 8pm els adults "vaguem" mentre l'energia i vitalitat adolescent pujava a veure el refugi no guardat, l'adequarien, farien foc i només 3 dels set que van pujar baixarien de bell nou a Ras de Carançà per sopar amb els adults i guiar-nos pel camí de pujada ja de nit, al que seria el nostre lloc de descans.

Una curta i grata vetllada amb els xavals i a les 10:30pm els adults ja dormíem... els nois es quedarien al costat de la fogata fins a gairebé les 2am. El refugi era "precari", però tenia màgia, alguns el qualificarien de tercermundista, però jo em sentia com casa, el forn de llenya, el terra de terra, les parets de fusta i plàstic, el cant del riu que ens confrontava, l'ambient sota la llum de les espelmes... ho feia fascinador. Vam caure en una son profunda i a les 8am ens vam despertar... vam haver de fer maletes corrent i baixar aquell camí que vam fer en 30 minuts de pujada... fer-ho en 10 minuts de baixada, ja que d'esmorzar només n'hi havia fins a les 9am, al Ras de Carançà.

Cinquanta minuts més tard ja havíem esmorzat i retornàvem al nostre camí de baixada cap a les Gorges de Carançà a les 9:40am. De nou baixem a ritme de cabres... un altre recorregut pensat per fer-se en 4 hores ho havíem fet en 3 hores... a les 12:40 estàvem a la part inferior de les Gorges (874 msnm), donant-nos temps per refrescar-nos, alguns nois es van banyar en l'aigua congelada i abans de les 2pm estàvem esperant el tren groc que ens portaria de tornada a Puigcerdà i d'allà a Ribes de Freser i Barcelona.

El recorregut va ser genial; l'aiguat amb tempesta elèctrica en el “petit tren jaune” i en vagó descobert, va ser el cim de l'aventura.
Els horaris van encaixar com mai i estàvem de tornada a Barcelona el mateix dissabte a les 6pm cada un a casa seva.

Jairo Alonso