Des d’Ordesa anem directament a Nerín, a l’Albergue Añisclo (us el recomanem). Hem tingut una nit de tempesta i encara sentim algun tro llunyà quan anem a les 7 del matí per agafar l’autobús.

Coincidim amb un grup de francesos grans que van a veure el Cañón de Añisclo (una dels seus membres és la que es perdrà i restarà al bosc per onze dies), després de deixar els francesos, l’autobús ens puja a Cuello Gordo, a uns 2.200 m d’alçària, és a dir, a la mateixa cota que Góriz, tenint en compte que anem carregats amb la tenda és d’agrair. L’aproximació ja val la pena doncs podem veure la vall i las Tres Sorores des d’una cota molt més alta que de costum. Plantem la tenda al vespre i a l’endemà a les 7 ja caminem.

El camí cap el Lago Helado és una autopista, un luxe de camí, per això, tot i que trobem un parell de zones on ens calcem els grampons i ens els hem de tornar a treure, en unes dues hores ja hi hem arribat. Som al peu de la famosa Escupidera —val a dir que els comentaris exagerats d’alguns excursionistes havien impressionat més del compte al nostre fill Guillem— .

Al Lago Helado ens calcem els grampons i cap amunt! Amb pas tranquil anem ascendint tot gaudint del panorama que se’ns va obrint al davant. En front nostre el Cilindro està magnífic. Arribem al coll superior de L’Escupidera, deu minutets més i ja som dalt.

Finalment obtenim el nostre premi. En Guillem pot celebrar el seu 13è aniversari dalt del cim del Mont Perdut el 27 de juny 2009. Hi ha un lloc millor?

De tornada a Góriz recollim les coses i ens queda tornar a fer el trajecte fins a Cuello Gordo. Només veure’ns el conductor ja ens dóna la notícia de la desaparició de la muntanyenca francesa. La veritat és que vàrem tenir una gran al•legria quan vàrem saber que l’havien trobat —cada dia consultàvem l’Heraldo de Aragón digital per tenir-ne novetats actualitzades.
Una gran notícia!

Família Miralles-Vilamur