Els Follets són petits éssers entremaliats, enjogassats i divertits. Si les persones els tracten bé ells corresponen amb ajuts, però si se'ls rebutja solen tornar-s’hi amb la mateixa moneda...

Em dic Trebla, el follet que vetlla pels socis de l'AEC. Vaig estar molt aprop vostre tenint cura de vosaltres en el transcurs d’aquells dies d’estiu als boscos del Parc Nacional del Triglav. Va ser una trobada molt enriquidora per nosaltres en comprovar que els humans de l’Agrupació, malgrat estar tan distants en cultures i costums , teniu la mateixa cura i respecte per la natura com nosaltres els follets.

He rebut un missatge dels nostres parents follets de Barcelona informant-nos que la vostra Agrupació prepara tot un seguit d’activitats que vosaltres, els humans, anomeneu “Jornades sobre el medi natural ter¬restre”??? Aquesta informació rebuda pels meus parents em va animar a participar-hi per poder copsar si el vostre esperit segueix tan sa com el d'anys enrera.

Dit i fet. Amb la màgia que caracteritza els follets, ens presentem al lloc de trobada juntament amb la meva estimada parella follet Ainotna-Am, per viure molt de prop aquesta primera jornada del medi natural.

Arrecerats en un lloc discret la Ainotna-Am i jo veiem arribar a la colla d’humans de l’AEC amb indumentària per anar a la muntanya. Són una colla nombrosa. Per fi quan el que sembla que mana més, (uns li diuen Jordi i d’altres Pino), dóna l’ordre de posar-se en marxa, ens esmunyim dins d’un dels vehicles. En un raconet anem escoltant les converses en to matiner de les dues parelles d’humans, home-dona, home-dona. Parlen dels fills, comenten la bona salut de l'Agrupa..., i se'ls nota crispats quan parlen d’un personatge que anomenen Bitllet... o Millet..., etc.

Arribem a Monistrol on s’hi afegeix un vehicle més a la nostra corrua. Ara iniciem el que les nostres dues parelles en diuen, ”pista forestal”. Quin desastre!! Ja veus a la Ainotna-Am i en Trebalt aferrats a les sandàlies del conductor, i que amb molt d’enginy salva la situació fins arribar al final de la pedregosa pista.
Estem al coll d’Espases. Aquí els humans de l'Agrupa fan un àpat i jo em dedico a comptar els caps o els bar¬rets dels assistents, feina molt feixuga degut a la meva alçada. No ho aconsegueixo. El més fàcil es comptar els peus i dividir. Ni hi han de grans, de mitjans i de petits, que són els de la mainada. Pero... amb això no hi contàvem... També ens acompanya un gos, el ”suru”, que no para d’ensumar-nos a la Ainotna-Am i a mi. Corre-cuita ens hem de ruixar amb pols de farigola per camuflar-nos.

Arraconadets a la motxilla del que sembla el més fort, ens posem en marxa seguint un camí molt fresat fins arribar al Pla Fideuer. Una estoneta més i prenem un corriol fins arribar a la carena, on ja albirem el cim de Sant Salvador de les Espases.
Prenc bona nota de les explicacions i comentaris que el més saberut de la colla va donant als més novells, detallant el clima mediterrani boreal d’aquesta zona, senyalant la vegetació que ens envolta, destacant el pi, l’alzina, el bruc i l’arboç. Mentrestant la Ainotna-Am i jo anem assaborint les cireres madures de l'arboç.

Per fi arribem al cim. Tothom fotografia l‘entorn. En fan moltes de grup... ara la faig jo... ara t'hi poses tu... i així mitja dotzena de vegades... Fins i tot i sortim nosaltres, els follets.

La vista de la Muntanya de Montser¬rat és espectacular. Per les explicacions d’un de la colla, que sembla entès, ens assabentem del nom de les diferents agulles o cims que formen aquest meravellós massis... La Mòmia, La Prenyada, La Trompa de l'elefant, Els Flautats, La Porra , La Punxa... etc.
Què pesat...!!! Ha repetit la tirallonga quatre vegades... i després una cançoneta tot fent ganyotes guturals...
Amagats a la butxaca del pantaló d’un que portava una màquina que anomenava “reflex-digital”???, vam recór¬rer les poques pedres del Castell i la seva Ermita. A l'estatge de l'ermità, algú ha escrit en el llibre d’or la finalitat d’aquesta excursió i ha dedicat un “Visca l’AEC”!!!! Tothom hi ha signat i nosaltres ho fem amb lletra menuda i amb el cor emocionat.

El retorn ha estat distret... Ara seiem en una motxilla, ara en aquella de més coloraines... tot escoltant la xerrameca d’un grup de noies de la colla que caminen amb alegria. Tornem a estar al Pla Fideuer. Ara hi ha diversitat d’opinions per pujar al cim del Puig Cendrós. El més ràpid de la colla està segur de que no hi ha més de cinc minuts fins el cim.

Ràpidament m’aferro al bastó d’un dels primers i en set minuts... cim i... més fotografies de grup...!!! deu ser per això que s’anomenen Agrupació??
L’excursió s’acaba quan en pocs minuts arribem novament als cotxes.
Uns tornen a casa i d’altres preparen un suculent dinar. La Ainotna-Am i jo anem picant tot el que ens passa pel davant, fins hi tot coca i panellets, remullat amb una beguda que ells anomenen “Herbes de Malta”.

Un cop de retorn cap a casa encara s’aturen a fer el cafè al Casino de Monistrol, petant la xerrada i explicant-se anècdotes del dia d’avui.
Aquest és l’informe que he de transmetre al nostre Cap del Follets. “Estem satisfets. He pogut comprovar tots els aspectes positius que aporten aquestes Jornades sobre el Medi Natural organitzades per l’AEC, doncs a més a més de la funció didàctica, fomenta un ambient de germanor dins l’Agrupació Excursionista 'Catalunya' i de sensibilització per la natura que molts, amb la façana de col•laboració no ho aconseguiran mai”.

Fins a la propera... ull...! que us vigilo...