Puntualment, a 2/4 de 8, l'autocar para a la Plaça Catalunya, hi desem els trastets a la panxa, i cap a Sagrada Família, on se'ns hi ajunten la resta de la colla, una companya arriba esbufegant i fa el complet: Quaranta-nou.

28 de novembre de 2009

Sortim Meridiana enllà i ens fiquem a dins de la boira espessa i de fet no s'esbargeix fins que arribem a Berga i parem per esmorzar, el personal del bar, que ja estaven advertits de la nostra arribada, ens atén diligentment.

Deixem l'Eix del Llobregat i passant per Bagà, l'autocar s'enfila per la carretereta de Coll de Pal, ara hem deixat la boira enrera i a sota i el Sol lluu esplèndidament. En un revolt parem, baixem, agafem mot¬xilles, pals, eines, pessebre, ciment i altres elements necessaris per “l'obra” i cap amunt, tot seguint la “Ruta dels trencapinyes”. La pista és ampla i la pujada suportable fins el pla, on a l'esquerra, i un xic amagat, hi trobem el Mirador dels Orris (1870m). Ens en hi anem i pugem a la balconada, aquí ens hi hem aplegat cinquanta-vuit, gaudim del paisatge que se'ns ofereix, i intentem identificar, amb l'ajuda d'un parell de panoràmiques, els cims i ser¬ralades. Uns quants (pocs) es dediquen, amb el trepant, ciment, reblons i eines a instal•lar el pessebre, mentre la resta (molts) ens embadalim en la contemplació de la gent treballadora, les muntanyes que ens envolten i la vall, amb el petit poble de Gréixer que tenim a sota. Per un moment, des de sota la paret nord del Pedraforca ens arriba un reflex i podem identificar el refugi Estasen de bells records. Els petits Mar i Jan juguen entusiasmats pel prat, vigilats de prop per pares i avis.

Ens api¬nyem tots a les escales i tot de màquines de fotografiar immortalitzen l'escena. El Naixement ja ha quedat ben fixat a la pedra, la llibreta de registre ha recollit les impressions i la signatura de tots els assistents, són 2/4 d'una i cal fer camí cap a l'autocar, uns quants tornen pel camí que hem vingut i la majoria seguim el GR4 que es va enfilant; de tant en tant una petita clapa de neu, que jeu arrecerada en un clot, ens dóna testimoni de les nevades de mitjans del mes passat.

Quan assolim la Collada de la Bòfia, s'imposa una parada per fruir del nou horitzó que se'ns presenta; emergint de la nuvolada, hi podem trobar, allà molt lluny, el Montseny, cingles de Cabrera i Aiats, Puigsacalm... Seguim camí i baixem fins la carretera, l'autocar ens hi espera. Els núvols baixos embelleixen el paisatge, ens costa una mica d'enfilar-nos a l'autocar i abandonar aquestes boniques contrades; per fi en Joan ens convenç a base de parlar-nos del dinar que ens espera i engeguem avall, recollim els qui han preferit desfer el camí de pujada i revolt darrera revolt (i quins revolts i timbes!!) Entrem a Bagà, són les dues, deixem l'autocar i sense fer-nos pregar ens encaminem a Ca l'Amagat. Unes patatetes i olives entretenen la gana fins que arriba l'arròs de muntanya i el llom amb pèsols i salsa de poma, alguns golafres aprofiten les ofertes de repetició i s'hi apunten, les ampolles de vi fresquet es van buidant i arriben les cremes, flams i gelats, a triar, acompanyats del cava de l'Agrupa.

En Joan Dilla es dirigeix a tos els que som allà per glosar succintament els 13 pessebres que l'Agrupació ha instal•lat a muntanyes de tot Catalunya i felicitar-se i felicitar als presents per l'augment d'assistència que ha anat tenint aquest acte, de 20 assistents al primer del Puigsacalm fins avui en que s'ha triplicat el nombre de companys. Tot seguit pren la paraula en Jep, president, manifesta la seva satisfacció i agraeix a en Joan la tasca llarga i ben feta que representa aquest 13è pessebre i ens recorda que aviat serà el temps de les propostes per celebrar el nostre CENTENARI, i que darrera d'aquest temps en que se'ns demanaran propostes, suggeriments... vindrà el temps d'implicar-s'hi i treballar, tots hem de fer del CENTENARI un temps de gaudi, solemnitat i glòria per la nostra AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA “CATALUNYA”.


S'alcen les copes i el cava acaba d'alegrar els esperits. Els cafès ajudaran els païdors i cap a l'autocar. Es va fent fosc, entrem al Bages. Converses, roncs, rialles i rum rum de motor, el quart creixent de la Lluna se'ns mira des d'allà dalt i ja hi som, hem arribat a l'embús de cada dissabte, som a Cerdanyola i cal avançar, aquí camino allà m'aturo, fins entrar a la Meridiana, allà hi deixem una colla. Després de les filigranes de trànsit obligades per les obres del TGV, podem deixar una bona colla davant de les parades de Nadal (renoi, enguany ve d'hora el Nadal!!) i cap a Plaça Catalunya. En arribar a Ronda Universitat, s'endevina algun “cacau” per la plaça Universitat (llums blaus, gent...?), un parell d'agents poc destres desvien el trànsit cap a Pelai, finalment superat aquest darrer escull, l'autocar es para a la vorera corresponent, al costat del Banc d'Espanya. Darrers adéus i bons desitjos.

Últimament a les nostres excursions, sobre tot les assistentes, s'obliden coses, avui el recompte d'oblits ha estat generós: Una bossa de mà amb diners, documentació, màquina de fotografiar... que es quedava al Mirador dels Orris, una samarreta que s'ha quedat a ca l'Amagat i finalment unes sabates que hem recollit del prestatge de l'autocar. Que badem? Ai Senyor!


Jordi Romagosa

Altres