Cercant una data, acabem embolicant el pobre Manel Navarro que tenia planificada la seva sortida anual de la secció de muntanya per al 8 de maig de 2011 al Puigsacalm (1.514 m) i li vam oferir la possibilitat d'anar també al bosc de la Grevolosa situat just a sota del cim. L'objectiu: conèixer una mica més com és el bosc.

Va ser un dia intens i complet. Jairo ens va delectar amb els seus coneixements sobre l'ecosistema, la flora i la fauna del lloc. Pujar al cim ens va permetre gaudir d'uns minuts de glòria en contemplar la magnitud del paisatge, gaudint intensament de la nostra petita conquesta fruit del nostre innat desig de superació. A l'ésser humà li agrada sempre d'esforçar-se per anar una mica més enllà dels seus límits, el fa sentir més jove i viu.

I cal dir que vam gaudir de la Natura en general i de la fantàstica fageda en particular que té cura d'aquests territoris, donant recer a la fauna que hi habita i que permet als caminants (nosaltres en aquest cas) gaudir de la seva pau i del seu silenci. Els aficionats al món de la fotografia van tenir bones oportunitats de retratar la mare Naturalesa en tot el seu apogeu primaveral.

Un cop acabat el recorregut, cansats i amb la fam cargolant-nos els estómacs, ens dirigim a la masia de Bracons deixant allí els cotxes per anar a gaudir d'un merescut dinar a la Grevolosa. El camí es va fer llarg, és cert, però l'esforç va tenir la seva recompensa en la sorpresa de trobar-nos amb un bosc insòlit. Quants en queden què els seus arbres sobrepassin els 200 anys? L'explotació forestal ha fet efecte a les nostres muntanyes.

El perquè aquests arbres han viscut al seu aire és fruit de les casualitats de la vida. Unes famílies (entre elles els Bracons-Vives) que es reparteixen les terres d'un marquesat extint i un administrador que davant de tantes finques per gestionar deixa de banda la explotació d'una zona massa inaccessible.

Els arbres cauen en l'oblit fins que 200 anys després uns nois amb ganes d'explorar i d'aventura remunten el curs de la riera de la Grevolosa deixant que els adults gaudeixin del seu tradicional aplec a Sant Nazari. Tornen excitats a compartir amb les seves famílies el descobriment d'arbres que no poden arribar a abraçar completament. No pot ser, diuen els adults, que quedin arbres tan grans sense talar.

Aquests arbres s'han salvat gràcies a en Manel (no el nostre Manel). La seva primerenca i tràgica mort va fer que el seu pare desitgés preservar-lo com a record seu. Gràcies a ell vam poder conèixer aquell dia la magnificència de la natura.

Amb l'estómac ple i un cop descansats les coses es veuen d'una altra manera i les ganes de passar-s'ho bé tornen. ¿Què ens tindran preparats aquests nois?... Doncs unes quantes rialles i una nova experiència. No m'imaginava jo tanta col·laboració i no s'imaginaven ells que els anava a fer descalçar (a risc que les botes no tornessin a entrar) per donar-se un massatget als peus com a preparació per a sentir el batec del cor dels arbres.

Des d'aquí agraeim l'assistència i la col·laboració de tots i totes els/les que van venir expressament per veure que se'ns havia ocorregut de fer. Us ve de gust gaudir d'una cosa semblant quan arribi la tardor a la fageda? •

Enguany és l'Any Internacional dels Boscos.  A en Jairo i a mi se'ns va acudir deixar de banda el caiac i organitzar, a través de l'Agrupació, alguna cosa més que la "típica" sortida de senderisme amb l'objectiu de retre un homenatge als nostres estimats arbres.

Cercant una data, acabem embolicant el pobre Manel Navarro que tenia planificada la seva sortida anual de la secció de muntanya per al 8 de maig de 2011 al Puigsacalm (1.514 m) i li vam oferir la possibilitat d'anar també al bosc de la Grevolosa situat just a sota del cim. L'objectiu: conèixer una mica més com és el bosc.

Va ser un dia intens i complet. Jairo ens va delectar amb els seus coneixements sobre l'ecosistema, la flora i la fauna del lloc. Pujar al cim ens va permetre gaudir d'uns minuts de glòria en contemplar la magnitud del paisatge, gaudint intensament de la nostra petita conquesta fruit del nostre innat desig de superació. A l'ésser humà li agrada sempre d'esforçar-se per anar una mica més enllà dels seus límits, el fa sentir més jove i viu.

I cal dir que vam gaudir de la Natura en general i de la fantàstica fageda en particular que té cura d'aquests territoris, donant recer a la fauna que hi habita i que permet als caminants (nosaltres en aquest cas) gaudir de la seva pau i del seu silenci. Els aficionats al món de la fotografia van tenir bones oportunitats de retratar la mare Naturalesa en tot el seu apogeu primaveral.

Un cop acabat el recorregut, cansats i amb la fam cargolant-nos els estómacs, ens dirigim a la masia de Bracons deixant allí els cotxes per anar a gaudir d'un merescut dinar a la Grevolosa. El camí es va fer llarg, és cert, però l'esforç va tenir la seva recompensa en la sorpresa de trobar-nos amb un bosc insòlit. Quants en queden què els seus arbres sobrepassin els 200 anys? L'explotació forestal ha fet efecte a les nostres muntanyes.

El perquè aquests arbres han viscut al seu aire és fruit de les casualitats de la vida. Unes famílies (entre elles els Bracons-Vives) que es reparteixen les terres d'un marquesat extint i un administrador que davant de tantes finques per gestionar deixa de banda la explotació d'una zona massa inaccessible.

Els arbres cauen en l'oblit fins que 200 anys després uns nois amb ganes d'explorar i d'aventura remunten el curs de la riera de la Grevolosa deixant que els adults gaudeixin del seu tradicional aplec a Sant Nazari. Tornen excitats a compartir amb les seves famílies el descobriment d'arbres que no poden arribar a abraçar completament. No pot ser, diuen els adults, que quedin arbres tan grans sense talar.

Aquests arbres s'han salvat gràcies a en Manel (no el nostre Manel). La seva primerenca i tràgica mort va fer que el seu pare desitgés preservar-lo com a record seu. Gràcies a ell vam poder conèixer aquell dia la magnificència de la natura.

Amb l'estómac ple i un cop descansats les coses es veuen d'una altra manera i les ganes de passar-s'ho bé tornen. ¿Què ens tindran preparats aquests nois?... Doncs unes quantes rialles i una nova experiència. No m'imaginava jo tanta col·laboració i no s'imaginaven ells que els anava a fer descalçar (a risc que les botes no tornessin a entrar) per donar-se un massatget als peus com a preparació per a sentir el batec del cor dels arbres.

Des d'aquí agraeim l'assistència i la col·laboració de tots i totes els/les que van venir expressament per veure que se'ns havia ocorregut de fer. Us ve de gust gaudir d'una cosa semblant quan arribi la tardor a la fageda? •

Altres