Itinerari: Banys de Tredós (pont dera Montanheta, coll de Sendrosa, Tuc Gran de Sendrosa (2703), coll Sendrosa, refugi Saboredo (nit), Port de Ratera, estanys i refugi de Colomers, port de Caldes, Pic de Montarto (2833), coll de Crestada, Refugi de La Restanca (nit), barranc i estany de Rius, estany Redó, Tuc del Port de Vielha (2605), Port de Vielha, Vielha.
Dimarts.-Comencem aquesta travessa al pont dera Muntanheta per sobre els Banys de Tredós. El corriol entre pujades i baixades per l’antic terreny de mines de la Dorbera, ens situa als peus del marcat coll de Sendrosa. A partir d’aquí amb ziga-zagues guanya desnivell decididament fins arribar el coll, on a l’altre vessant ja podem veure la vall de Ruda i el cercle de Saboredo. Al sud s’aixeca el Tuc Gran de Sendrosa, al qual pugem per la seva cresta nord, força definida i de grimpada distreta i panoràmica. Dalt del cim la vista sobre els cercles de Colomers i Saboredo i el llunyà Mauberme és espectacular. Desfem la cresta i baixem als estanys de Saboredo i al seu refugi, ampliat des de la darrera vegada que vàrem passar amb raquetes. Té les places justes però ens deixen dormir amb matalassos al menjador. A l’hora del registre sorpresa: quasi tots els estadants són foranis i nosaltres els més veterans (o vells!!). Bon sopar i bona nit.
Dimecres.- Esmorzar típic de refugi però correcte i a remuntar la vall tacada d’estanyets fins el Port de Ratera Colomers. Iniciem el descens (NW) cap els bonics estanys Obago, Redon, Long i Major de Colomers, on a la seva vora occidental hi ha el refugi. Fem una aturada i un mos i seguim amb el nostre itinerari, que ara puja fins el Port de Caldes on ja podem contemplar el Montarto i la serra dels Tumenejes entre altres. Fem un petit “sifó” fins situar-nos als plans propers al coll de Crestada. Aquí deixem el fressat camí, que coincideix amb els Carros de Foc, i ens enfilem entre prats congestes i algun rocam cap el Pic de Montarto, el qual té una de les millors vistes sobre la Vall d’Aran i els seus cims circumdants. Ja estem a mitja tarda i algunes fosques nuvolades semblen apropar-se pel sud. Baixem del cim amb recança ja que ens hi passaríem hores. Pel coll de Crestada baixem a l’estany de Cap de Port, on el vent ja girat fa petites “cabretes”. Arribem al refugi de La Restanca i pocs minuts després la pluja es fa present. És agraït està a cobert!!. Una bona dutxa i un bon sopar compartit amb unes basques que estan sorpreses d’aquestes muntanyes tan belles. Avui podem dir que dormim plans.
Dijous.-El dia torna a ser serè. Esmorzem al refugi i anem a cercar el barranc de Rius on un corriol inicialment rost ens porta a l’estany de Rius. Voregem l’estany pel costat nord fins el Port de Rius, on per terreny amb força pendent i sense camí pugem al collet Redon. Ara ens toca baixar al fons de la cubeta on està el llac Redon. Enfront tenim el Tuc del Port de Vielha, darrer cim de la travessa. Voregem l’estany per la sortida d’aigües i flaquejant anem a cercar la carena que enllaça el Tuc de Sarrahera amb el Tuc del Port de Vielha. Dalt del Tuc del Port de Vielha s’eixampla la panoràmica vers els Besiberris i les Maladetes, i als nostres peus com una maqueta la boca sud del túnel. Baixem al mític Port de Vielha i seguim la vall (NE) que va a cercar la vall de Fontfreda i posteriorment vall del riu Nere, la qual seguirem fins el mateix centre de Vielha. Una baixada continuada de 1600 metres de desnivell que posa a prova les nostres cames en aquest tram final de la travessa.
17-18-19 de juliol 2018 Pep Molinos
