La Rosa Maria ens programa una sortida de la SEAM al Peguera per re col·locar la placa dels sostres comarcals que feia temps que havia desaparegut del cim.

La previsió meteorològica no és gaire bona, doncs preveu xàfecs de tarda cosa que fa obrir debat respecte l’hora d’inici de la sortida, finalment es decideix sortir a l’hora prevista, migdia del dissabte i no avançar-la. Iniciem la ruta clàssica per Pigolo tot havent deixat els cotxes a la presa de Sallente i arribem justets a l’abric obert que hi ha a l’edifici de l’Estany Gento, la tronada és considerable, piquem una miqueta i passada una bona estona decidim sortir quan la pluja ha parat pràcticament. Arribem altre cop a temps per la següent tronada que ens fa ja al refugi de Colomina.

Mentre sopem el guarda del refugi ens adverteix que si l’endemà volem fer alguna cosa sortim el més aviat possible, ja que la previsió són tronades a partir de les 11-12 del migdia. L’esmorzar és a dos quarts de set, per tant no es podrà sortir més aviat de les set del matí. Com que tothom es lleva aviat els guardes ens preparen l’esmorzar abans de l’hora indicada. Per part nostra es decideix  que el grup que porta la placa i les eines   surti avançat per tal de no perdre temps i evitar mullar-nos, la resta ja anirem fent.

En Bernat i en Roger han dormit a baix i pujaran directament per trobar-nos de camí al Peguera. 

Anem fent camí en grupets de dos, de quatre; el temps aguanta i sembla que ens respectarà també la baixada, almenys fins al refugi, ja no demanem més.

Anem arribant al coll i els instal·ladors de la placa ja baixen, sembla que s’ha deixat posar sense problemes i ha quedat molt ben posicionada. Jo em trobo a en Jordi i en Pere a la cresta i m’indiquen els millor passos, fem foto i reculem. Arriben la Sara, en Josep Emili i en Guillem que fan via cap al cim, tot seguit la Rosa Maria, la Iolanda i en Xavi. En Jordi i en Pere baixen com han fet en Salva, en Toni i en Joaquim, si poden evitar almenys alguns mullar-se millor i a més a la cresta no hi fan res.

Espero en Guillem i comencem a baixar molt a poc a poc ja que veiem que la Sara i en Josep Emili també estan baixant, ens creuem amb en Bernat i en Roger que estan pujant frescos com si haguessin sortit fa cinc minuts. Arribem  i una mica més endavant sentim uns crits, veiem una persona creiem que  en Bernat o en Roger que es dirigeix a l’altre costat directe a una clapa de neu i pensem que l’estan advertint de que no baixi per allí. La boira està pujant, el temps està empitjorant, seguim baixant amb ritme lent i llavors sentim el soroll d’un helicòpter que es dirigeix directe al Peguera, hi fa diverses maniobres però des d’on nosaltres estàvem no ho podem veure totalment. La Sara i en Josep Emili encara no ens han enganxat, alguna cosa ha passat ens diem, a la zona no hem vist ningú que no fóssim nosaltres, hem pujat amb dues parelles de Vic però ja han baixat, està clar algú de nosaltres ha pres mal, no hi ha cobertura, no podem comunicar-nos amb ningú, decidim baixar cap al refugi, això sí ara a pas eixerit.

Arribats al refugi en expliquen què ha passat, la Rosa Maria ha caigut baixant del coll la Iolanda i en Xavi han trucat al 112 per demanar ajut. L’helicòpter la baixarà a Tírvia i en ambulància anirà a l’hospital de Tremp.

Es decideix que en Salva, en Toni i en Joaquim baixaran cap a l’hospital per fer les gestions que calgui. En Jordi i en Pere ens han esperat i també baixaran més tard.

Arriben Bernat i en Roger, ens expliquen que han ajudat a pujar la Rosa Maria al lloc on l’helicòpter se la podia endur, arriben també la Sara i en Josep Emili i torna  començar a ploure  fort, la Iolanda i en Xavi encara no han arribat. Els diem a en Bernat i en Roger que baixin, ha parat de ploure i potser eviten remullar-se. Ja esperarem nosaltres a la Iolanda i en Xavi que  per fi arriben, el Xavi està molt afectat, va veure caure la Rosa Maria de reüll i la va atendre al primer moment, sense consciència, amb mala posició, amb la mirada al buit, va témer el pitjor.

Segueix plovent i decidim que sortirem quan la Iolanda i en Xavi estiguin més descansats i tranquils havent menjat i endreçat les seves coses i sobretot quan hagi deixat de ploure.

Finalment podem sortir del refugi per baixar, el temps segueix insegur, tant que arribem altre cop justets a l’abric de l’Estany Gento del dia abans, aquest cop la tronada és de traca i mocador, creiem que ens passen dues o tres tempestes enllaçades amb una calamarsada considerable que deixa els cims emblanquinats. Podem tornar a sortir del nostre refugi per baixar  a la presa de Sallente on hem deixat els cotxes. Per no perdre el costum d’aquest cap de setmana comença a tronar altre cop i  arribem  als cotxes just quan comença novament a ploure  i de valent, són les set de la tarda enfilem carretera cap a casa cansats però descansats de saber que la Rosa Maria, que se la volien quedar 24 hores en observació finalment els metges l’han donat d’alta i ja és a casa descansant.

Núria Vilamur (10 i 11/06/23)

Nota final de l’accidentada:

Vull agrair a tots els companys l’ajuda i el recolzament que en tot moment em van donar. És el record mes valuós de tots els d’aquesta jornada de muntanya.

Per acabar, dir-vos que estic  bé. La cosa es va saldar amb un parell de traus al cap, cruiximent general... i un vol en helicòpter que, com em van dir després alguns companys mal pensats, em va estalviar la baixada i les remullades.

Rosa Maria Soler