Juliol sense rosada, duu la pluja amenaçada.
Al Pla de Boavi s’hi arriba després d’un passeig; quatre hores de cotxe i un esbarjós esmorzar a Agramunt. Entremig, hi ha una pista practicable per turismes, que enllaça l’estació hidroelèctrica de Certascan amb la presa de Montalto. Aquest trajecte, la majoria ho van fer en cotxe, mentre d’altres van preferir caminar i algú hi va afegir exercici aeròbic.
El sol de juliol, ens prometia una bona jornada de suor. Una estona després de deixar els vehicles i enfilar el pendent emboscat cap els estanys, vam creuar el riu de Romedo, i ja en una zona més aclarida, la ruta progressa pel vessant dret.
Vam fer parada i dinar al barratge de l’estany de Romedo de baix. El grau d'insolació no va davallar en el decurs de la tarda, en arribar a l’estany de Romedo de dalt, vam deixar de suar. Això és que, en l’increment de cota, el vent fresc ens va anar environant.
Al grup, succeïren diversos ritmes de pujada entre els 18 excursionistes apuntats, havent-hi al final, una diferència de temps d'arribada al refugi de Certascan (2.240m).
Les 40 places del petit refugi ja estaven comptades i assignades. Abans d’arribar els darrers, el guarda experimentat va indicar la posició a cada grup. Un bon ordre dins d’una estança amb 6 taules i 12 bancades de fusta encabides en tetris. Els de l’Agrupa érem majoria, però n’hi havia d’altres indrets d’Europa. Bona part dels hostes, s’hi van anant afegint a prendre una bona cervesa, disponible a la mateixa fonda, abans del sopar.
L’endemà, es va decidir aixecar-se al punt de servir l’esmorzar per iniciar la marxa d’hora. Abans de les 7, hi engegà el primer grup, el qual assolí el cim força ràpid. El segon va trigar un estona més. I el tercer va decidir gaudir de l’Estany de Certascan.
El temps no va ser favorable per fer estona dalt del cim crestat. El contrast tèrmic a partir del Coll de Certascan va ser notable, fins haver-nos d’afegir totes les capes disponibles a la vestidura. Les fotos no van ser lluïdes, enmig de boira i vent, amb una visibilitat a estones de pocs metres.
Per baixar, vam optar per una tirada premeditada, més directe per la vall del riu Certascan. El bon horari que dúiem ens va permetre gaudir de la baixada i remullar-nos els peus a la Noguera de Lladorre a tocar de l’aparcament, abans d'iniciar el retorn a la xardorosa Barcelona.
Xavier Soriano (15-16/07/2023)
Bibliografia i consulta:
Refranyer temàtic, Adolf Gisbert, 2011
http://www.refugicertascan.cat/
