Són les sis del matí. Ens llevem i comencem el ritual. Cafetera primer, després sucar tomàquet al pa i algú altre que vagi tallant el formatge i obrint les galetes. El ritme de la preparació de l'esmorzar seria fidel al blues melancòlic d'algun 'garito' de New Orleans, mentre que el moment de menjar i fumar a corre cuita em recorda més al jazz accelerat de Charlie Parker. A sobre d'arribar tard a l'autobús, hem de comprar els tiquets i no ens hem tret ni les lleganyes. Agafem l'autobús a temps, més números per ser els primers a la via d'avui i anar bé d'horari durant el que ens espera de jornada. Durant els vint minuts que pugem carretera amunt, de Torla cap a Ordesa, torna el blues.
És el primer de quatre dies que escalarem a Ordesa, i com que jo només hi he estat una vegada, vull fer una gran clàssica, la Rabadà-Navarro. Situada al Pilar del Cotatuero, a la paret del Gallinero, és una de les vies més concorregudes d'Ordesa, ja que és de les més accessibles i mítiques, i un sempre es queda bocabadat quan sap que patirà per una via de l’any 1961 en ple 2023. A mi sempre m'agrada iniciar-me en grans parets escalant primer les clàssiques, i després ja posar els ulls i el cap en alguna empresa més ambiciosa.
Dit i fet. Comencem a caminar a corre cuita cap al Circo de Cotatuero. L'aproximació no és curta però accelerem per retallar temps al màxim. A la paret l'esforç serà diferent. Amb la parada a la cabana per veure aigua i tot plegat ens trobem a peu de paret cap a les 9 quan sentim ja algunes veus de gent escalant. Ja ens anem fent la idea de que estaran a la Rabadà-Navarro fins que traiem el cap al pilar i a la via en qüestió i els veiem al primer llarg, acaben de començar.
Mentre, silenciosament, maleïm llamps i trons, en Guim, que anirà amb l'Eudald al Libro Abierto, ens diu al Husky i a mi que la via de l'esquerra, Zaratustra, és molt assequible i bonica. No cal ni comentar que no ens posarem a sota dels desconeguts. Mentre el Guim i l'Eudald desapareixen, el Husky i jo debatem una mica la situació. Zaratustra és un nom que ja he sentit i sé que és més exigent del que vull. Ens quedem una estona allà rumiant, però sabem que no hi ha gaire opcions, estem perdent el temps; o fem Zaratustra o no escalem.
Descarreguem la ressenya allà mateix i ja veiem que necessitem estreps que no portem pel sostre del quart llarg, totalment horitzontal i penjat. Miro amunt i allà el veig. A més observo que hi ha llargs de sisè que sé que, per l'estil d'Ordesa, a mi em poden superar i fa molt que no escalo en gran paret. Acabaré socarrimat després de 400 metres. Encara i així el grau obligat és de 6a+ i decidim començar, ja són les 10 i serà de les vies més exigents que hauré fet fins a dia d’avui.
Decidim qui comença a sorteig i em toca. Vas amb aquella barreja de ganes i por, però anem per feina. Començo i quan porto tres metres se'm desenganxa una pedra gegant de les dues mans -que de miracle no ens aixafa a cap dels dos- i em fa caure sobre un arbust que m'estalvia una trencada de tíbia i turmells. I el Husky fa el que pot per parar-me. No ens hem fet gairebé res, algun cop i au. És d'aquelles caigudes penoses i alhora perilloses que penses que és un missatge d’advertència de la muntanya. Just després, en Husky es troba un friend Camalot del 3 una mica rovellat, així que ja estem contents.
Després de tots els entrebancs per entrar a la Zaratustra, escalem els primers llargs de manera més fluïda. A mi em toca el primer 6c i l'acabo fent amb artificial més poc a poc però sense parar-nos massa. En el llarg següent, veiem que el sostre gran el parteix una fissura fina amb alguns pitons molt antics -i alguna falca de fusta- i no ens queda altre remei que penjar-nos-hi amb bagues llargues com a estreps. En la sortida del sostre és fa difícil d’arribar a un pitó molt alt, però en Husky surt per dalt. Quan em toca a mi se’m posa pell de gallina quan sento el buit a sota meu, penjat d'un pitó que sembla de l'Edat del ferro.
Després d'un primer tram una mica exigent -sobretot el 6c i el sostre- ve una treva fins arribar a la meitat de la via, on ens esperen encara sis llargs prou difícils (6b, 6c, V+, 7a+, 6c i IV). La veritat és que anem fent prou bé, encara que fa bastanta calor i jo ja vaig cansat de braços perquè l'escalada a Ordesa és molt física i vertical. Al Husky el veig com una rosa...
Anem fent paret amunt, l'escalada d'Ordesa és vertical, amb un calcari de gres boníssim. Les parets d'uns 300 o 400 metres de verticalitat les formen grans blocs amb formes rectes. De tant en tant, algun d'ells (o molts) sobresurt de la paret com un joc de peces de Lego. Les formes rectes d'aquests blocs formen moltes fissures i alternatives per protegir-te i l'escalada d'Ordesa sempre s'ha caracteritzat per tenir compromís ja que les parets desplomen i no pots abandonar. Aquesta barreja de factors han construït el que és Ordesa, donant-li així un aire d'aventura i caràcter imponent. És una sensació molt estimulant trobar-te a sota o sobre d'aquests blocs mentre escales vies amb poques assegurances fixes.
Amb tot això anem seguint fins a dalt del pilar. En Husky ha encadenat tota la via menys el 7a+ (que no li hem vist gaire color, jo ni l'he olorat...) i un 6c. A mi m'han tocat els llargs de 6c i 7a+ d'aquesta segona meitat, els quals els he escalat alternant l'escalada en lliure i l'artificial.
En total unes vuit hores d'escalada resseguint un dels pilars més estètics d'Ordesa. Arribem, després d'una baixada llarga però rapida, a la parada de l'autobús on ens retrobem amb en Guim i l'Eudald per tornar a Torla on tenim les furgonetes. Encara ens queden dies d'escalada i hem de descansar. Ara hem de córrer perquè no ens queda tabac i ho tancaran tot.
Volíem escalar una gran clàssica i hem acabat pujant per una línia molt més exigent. La satisfacció del dia es tradueix en les nostres cares gaudint d'uns macarrons cuinats ràpidament sobre l'asfalt. Ara ja tenim els ulls en altres ressenyes per demà i anem a dormir. Jo penso en “Així parlà Zaratustra” de Nietzsche que el tinc a l'habitació de fa anys. Ara que l'he escalat tocarà llegir-lo.
Arnal Calafell (setembre 2023)
