Com a cloenda del Cicle dedicat a l'Everest, es va programar un Trekking al Camp Base pel passat mes d'octubre. De seguida ens va agradar l'idea i un cop decidits, no ens vàrem fer enrere. Cal dir que l'experiència ha valgut la pena i per això us en volem fer cinc cèntims.

OCTUBRE 2009

Vàrem sortir de Barcelona el dia 10 i, després de fer dos ràpids canvis d’avió, el dia 11 al matí ja érem a Kathmandu, ciutat caòtica i sorprenent, però molt interessant.
El mateix dia 11 i l’endemà varem aprofitar per visitar els barris de Thamel i Durbar Square i els famosos santuaris de Pashupatinath (hinduista), Boudanath i Swayambunath (budistes).
El dia 13 al matí volem cap a Lukla (2.804 m), amb un avió semblant al del Tibidabo... A Lukla només s’hi arriba amb avió o helicòpter (no hi ha carreteres) i el seu aeroport és espectacular: té tan poc espai, que la pista d’aterratge fa pujada, per afavorir la frenada de l’avió… i perquè al marxar ho faci en baixada per facilitar l’enlairament. Sort que quan ens adonem de tot això ja tenim els peus a la terra ferma!!!

A partir d’aquí ja toca caminar. I així ho comencem a fer el mateix dia, ben acompanyats per en Migma (el guia) i en Ngima Sherpa (el portador). La comunicació amb ells és en anglès i per tant una mica justa, però amb bona voluntat per ambdues parts, ens anàvem entenent.
Durant el trekking visitarem primer la vall de Gokyo (que ens servirà per fer aclimatació), per anar després a la de Khumbú, on està situat el Camp Base de l’Everest. Ambdues valls pertanyen a la regió de Solo Khumbu i són dins del “Sagarmatha National Park”.

A continuació us fem un petit resum del recorregut

• Les 2 primeres etapes són per arribar a Namche Bazaar, capital del poble sherpa.
• Les següents 3 etapes són de pujada per la vall de Gokyo, on passant per diferents poblets del vessant oest, s’arriba a Gokyo (4.750 m), grup de cabanes vora un gran llac i punt de partida pel cim del Gokyo Ri.
• A l’etapa 6, després de pujar al Gokyo Ri (5.357 m), iniciem el descens per la mateixa vall fins a Na-La.
• L’etapa 7 ens portarà pel vessant est de la vall, fins a Phortse, poblet enlairat sobre la confluència de les valls de Gokyo i Khumbú.
• En 4 etapes més pujant pel vessat occidental de la Vall de Khumbú, arribarem a Gorak Shep (5.150 m), antic emplaçament del Camp Base de l’Everest i des d'allà al cim del Kalapattar (5.545 m) punt culminant del trekking.
• En 3 etapes, retornarem a Namche Bazaar, amb algunes variants en el camí, per visitar el monestir de Tengboche.
• En l’ultima etapa tornarem a Lukla fent en un sol dia el que a l’anada havíem fet en dos.

En resum, son 15 dies de trekking, assolint dos “5.000” i amb un desnivell acumulat d’uns 7.500 m, aproximadament (es fa difícil de calcular).
El recorregut es fa sempre per camins molt marcats, però amb constants pujades i baixades, escales i ponts penjants. Aquests camins són l’única via de comunicació d’aquestes valls i per això suporten un notable trànsit de portadors amb les seves espectaculars càrregues així com de nombroses caravanes de yaks.

A la vora dels camins trobem sovint fileres o munts de pedres d’oració i grans roques gravades amb els mantres budistes. A molts colls hi ha petites gompes amb les clàssiques banderoles d’oració. La religió budista és omnipresent en aquestes contrades, on també hi ha nombrosos monestirs, destacant els de Pangboche i Tengboche.

Normalment les etapes solen ser d’entre 3 a 5 hores efectives de marxa, Només en dos o tres cassos han estat de 6 ó 7 hores. Cal dir que ens ho preníem amb tranquil•litat i en les etapes més llargues fèiem parada en algun “lodge” per dinar.
A la part alta de la vall Gokyo, vàrem pagar el corresponent tribut a l’alçada, en forma de mal de cap, insomni, etc., però en canvi a la vall de Khumbu, amb l’aclimatació ja feta, no vàrem tenir problemes. Només calia tenir en compte de no voler córrer massa.
Les pernoctacions les hem fet en “lodges”, que són com refugis o fondes més o menys precàries i que es troben al llarg de tot el recorregut. Poden ser tant cases particulars com edificis construïts expressament. Normalment estan situats als pobles, alguns dels quals, degut a l’altitud, només estan habitats durant l’època del bon temps.

Els àpats, que també fèiem als mateixos lodges, preferentment eren vegetarians (sopes, arròs, pasta, verdures, llenties, patates…) i algun dia carn de yak o algun ou i sobre tot molt i molt te. Tot era força bo, però les especies picants son presents sempre i si t’oblides de demanar “que no piqui”, és possible que et caigui alguna llàgrima.

El paisatge és meravellós, sobre tot per les vistes de les grans muntanyes, que tantes vegades hem sentit anomenar, com són, entre d'altres, Thamserku (6.618 m), Kangtega (6.783 m), Ama Dablam (6.814 m), Cholatse (6.440 m), Cho Oyu (8.153 m), Lhotse (8.501 m), Nuptse (7.864 m), Pumori (7.165 m), Makalu (8.481 m) i sobre tot l’Everest (8.848 m). Una altra cosa sorprenent per a nosaltres és que el bosc arriba gairebé fins a 4.000 m i també que espècies que a casa nostra son arbustos, aquí són arbres espectaculars, com és el cas dels nerets i sobre tot les savines.

Cal dir que el bon temps ens ha acompanyat durant tot el trekking, i al Sol la temperatura era força agradable, inclús als punts més alts. No obstant a la nit i a la matinada feia molt fred, sobre tot a partir de 4.000m. Gairebé cada tarda es girava un vent persistent que pujava per la vall i portava alguns núvols o boires i llavors la temperatura baixava en picat. Molts lodges tenien els lavabos a fora, i si a la nit tenies alguna “urgència”, t’ho havies de pensar dues vegades.
Arribats a Lukla i donant el trekking per acabat, varem fer un sopar de comiat amb el guia i el portador i l’endemà, varem volar cap a Kathmandu.

Ens quedaven 2 dies i mig abans de tornar cap a Barcelona i els varem aprofitar visitant Bhaktapur i Patan, dues magnifiques ciutats properes a Kathmandú amb un munt de pagodes i temples amb grans estàtues de pedra, així com gran quantitat d’edificis adornats amb bigues i finestres de fusta meravellosament treballada. Tant en aquestes ciutats, com al mateix Kathmandu es curiós veure com estan bar¬rejades les religions hinduista i budista i les seves divinitats.
També vàrem visitar el Santuari de Changu Narayan. Casualment era el dia de la festa de Narayan i va resultar tot un espectacle ple de color, veure tanta gent que hi acudia, carregada amb ofrenes de flors i aliments. Hi anaven tant a peu com amb petits autocars, cotxes, camions o motos, per una carretera plena de pols i de sots.

Finalment el dia 31 d’octubre, amb el cervell i el cor ben plens de totes les sensacions viscudes durant tots els dies, emprenem la tornada cap a Barcelona. I a fe que varem tenir temps de sobres per a pair-ho tot, ja que les esperes als aeroports d’enllaç de Doha i Milan (6 hores a cada un), varen durar gairebé tant com el temps de vol.

El record d’aquest viatge, reforçat per les nombroses fotos que hem fet, serà ben segur inesborrable.

EDUARD RUIZ I ROSA M. SOLER