Interessant clàssica d'escalada en la Catalunya Nord efectuada el 12/09/18 per en Jordi Clop, l’Assumpció Transachs i en Xavi Díez.

En Jordi i l’Assumpció ja l'havien escalat fa algun temps i tenien ganes de repetir-la, així que no hi va haver problemes per posar-nos d'acord. En el viatge de camí cap a la frontera, el temps no estava gens clar i uns densos núvols amb una mica de boira ens va fer témer el pitjor. Per sort, res més passar al vessant nord i apropar-nos a Perpinyà, vam començar a veure com apuntava el sol i ja vam veure la silueta del Canigó. Parem a prendre uns cafès a Vernet-les-Bains i ja ens dirigim a Casteil on aparquem l'automòbil. Encara que és molt proper al Pilier, no hi ha una visió del mateix i costa de creure que sigui allà.

Cal iniciar l'aproximació seguint les marques de PR que es dirigeix cap a l'Abadia de Saint-Martin-du-Canigó, però en trobar una cruïlla en què el PR es desvia cap a l'esquerra per forts pendents, cal seguir recte pel camí pla i uns metres després arribem a l'àmplia plataforma de peu de via, amb una taula de pícnic al costat.

Actualment hi ha equipades un bon nombre de vies esportives d'entre 15 i 30 metres, majoritàriament amb ancoratges químics i algun parabolt. Gairebé totes indiquen el seu grau de dificultat. Advertim que en el primer llarg de la Normal han estat substituïts gairebé tots els seus parabolts per ancoratges químics.

Primer llarg: 30 metres (IV + amb 13 assegurances, la majoria d'ells ancoratges químics). Malgrat la seva baixa graduació, la humitat fa que doni l'aparença de ser bastant més. Sort que l'equipament dona molta confiança i ens permet ascendir, amb l'esperança que una mica més amunt ja ens tocarà el sol. Aquest primer llarg va seguint una sèrie de diedres al final dels quals trobem una reunió d'una de les vies esportives, seguint per unes plaques una mica per la seva esquerra, que en estar una mica mullades és on més atenció vam haver de parar, arribant finalment a la R-1, de 4 parabolts, en una plataforma sota uns desploms.

Segon llarg: 30 metres (IV+ amb 7 ancoratges químics). Amb un bonic inici en diagonal a la dreta per esquivar el desplom, trobem a la sortida del mateix una altra reunió d'una de les vies esportives, seguint per una mena d'esperó que ens condueix a la R-2, en un gran castanyer. Aquí la roca, excepte a l'inici, ja està seca.

Tercer llarg: 45 metres (IV- amb 10 assegurances, ancoratges químics en la seva gran majoria). És un dels més llargs i va sortejant la vegetació agafant una successió de plaques amb bona roca i una mica ajagudes, arribant a la R-3 en un 'roure bífid'.

Quart llarg: 35 metres (V amb 4 parabolts). S'inicia caminant per arribar a la base d'un ressalt on trobem el pas més difícil de la via, en un esperó vertical al final del qual trobem una lleixa petita sota un bon arbre, on fer la R-4 .

Cinquè llarg: 35 metres (IV+/V amb 8 parabolts). S'inicia en diagonal cap a l'esquerra cap a un ressalt vertical i fissurat, trobant el pas més difícil en el punt que vam passar a l'altra banda de l'esperó i seguim ara en diagonal cap a la dreta fins arribar a una bona plataforma on trobarem la R-5 de dos claus i un parabolt.

Sisè llarg: 35 metres (V- amb 10 parabolts) S'inicia en diagonal a la dreta i un cop superat un petit ressalt es descriu una lleugera diagonal a l'esquerra per després seguir una successió de plaques, amb un pas puntual més difícil que la resta , després del qual ja tornes a descriure una diagonal cap a l'esquerra cap a un petit arbre on trobarem la R-6, de 3 parabolts i el referit arbre.

Setè llarg: 25 metres (IV- amb 5 parabolts i dues reunions intermitges). Darrer llarg que descriu una travessia aèria cap a la dreta per una esmolada aresta, trobant un doble parabolt unit amb un tros de corda (reunió d'una altra via?). En un coll trobarem una altra reunió de parabolts habilitada per rapelar, que passarem de llarg fins arribar a una àmplia plataforma amb un bon arbre on fer la R-7.

Descens: Seguint les 'fites' que hi ha des del final de la via, ens condueix a una empinada canal que baixa en paral·lel a la pròpia via, amb trams delicats si es produeix una relliscada, arribant de nou al peu de via.

Via molt recomanable i enclavada en un bell racó al peu del Canigó.

Xavi Díez

Jordi al primer llarg
Xavi al segon llarg
Assumpció al tercer llarg
Jordi al quart llarg
Jordi al cinquè llarg
Xavi al sisè llarg
Abadia de Saint-Martin-du-Canigó des de R-6
Xavi a la R-6
Jordi al sisè llarg
Jordi al setè llarg
Jordi-Assumpció-Xavi al final de la via
Resenya: 

unavidademontana.blogspot.com/2015/08/escalada-canigo-le-pilier-du-saint.html 

Altres