Escalades efectuades el 31/12/18 per Jordi Font i Xavi Díez.
Hi ha ocasions que anem a escalar més per la forma atraient d'una agulla que per la dificultat intrínseca de la via que volem pujar, i aquest és el cas del Cigronet situat a la zona de l'Albarda al costat del camí de Sant Joan a Sant Jeroni
Al llibre Montserrat pam a pam, de Josep Barberà i Sauqué la descriu com: ‘D’aspecte capriciós, al capdamunt un merlet arrodonit li dóna el nom. Ascensió curta IIº’.
Fa exactament tres anys quan vam escalar la històrica via Puigmal al Cap de Mort vam tenir una primera visió d'aquesta agulla, des del seu vessant nord, que la veritat no ens havíem fixat mai.
Com als darrers anys, sempre procurem l'últim dia de l'any realitzar alguna escalada interessant. Aquest darrer dia de l’any vam optar per escalar El Cigronet com a objectiu principal, però com que es tracta d'una ascensió ràpida, nosaltres busquem primer realitzar una altra escalada curiosa, com és la que van obrir els Germans Masó a finals del 2009 a una punta que, en el Pam a pam. apareix només amb la denominació de 'Cota 339' i que aquests escaladors van batejar com 'El Xumet' en obrir la via Agullòlegs, curiosa via de tres llargs de corda.
Primer llarg: 45 metres (V / IV / III i amb 6 espits). Inici amb ressalt vertical de cantells petits i continuació per placa ajaguda i amb un petit ressalt al mig. Reunió de dos espits.
Segon llarg: 35 metres (II / V- / IV / III amb 2 espits i un clau). Inici amb grimpada per arribar a un ressalt vertical amb bons cantells per les mans, seguit novament per placa ajaguda amb roca delicada a l'entrada al bosc on muntarem reunió d'un arbre.
Tercer llarg: 35 metres (Ae / IV+ / IV / III amb uns 9 espits i dos Claus). L'inici és la 'gràcia de la via' ja que cal elevar-se per una alzina fins a la seva copa, que es mou bastant i llavors desplaçar-se a la paret per iniciar un tram d'escalada artificial, ben assegurat amb espits i claus. Després ja se segueix en lliure fins l'aresta cimera, muntant la reunió en una petita, però sòlida, savina.
Descens: Des del cim seguim carenant cap al nord, amb alguna desgrimpada en què cal prestar atenció, fins novament arribar al camí de Sant Joan a Sant Jeroni.
Ràpidament arribem al peu del Cigronet. Es tracta d'una ascensió d'uns 20 metres, per la seva cara est accedint per una canal en què hi ha algun pas de grimpada amb roca a vigilar i que ens deixa en un coll on s'inicia pròpiament l'ascensió. Malgrat la seva escassa dificultat (actualment la seva dificultat crec que està aproximadament en el IIIº), i que està totalment des-equipada, no està de més ascendir encara que només sigui amb una corda, podent fer reunió al cim amb algun 'flotant' tipus alien i amb la pròpia corda llaçar la bola cimera.
El descens s'ha d'efectuar desgrimpant, de manera que el més sensat és que només un dels components de la cordada 'se la jugui' i la resta baixi assegurat, ja que una relliscada podria tenir molt males conseqüències si es cau cap a les vessants sud / oest. Des del cim bonica panoràmica destacant: El Cap de Mort, Cavall Bernat, El Puntal de l'Albarda i L'Albarda Castellana.
En resum, una bona manera d'acabar l'any escalant, encara que hagin estat unes modestes vies.
Xavi Díez
Canal d'access a la via Normal
