El 16 de març toca sortida d’esquí de muntanya al Comaminyana. La intenció al programar aquesta sortida era buscar un racó fora dels recorreguts més habituals. Per sort, la gran nevada de la temporada cau just una setmana abans, i diuen que a la zona de Boí és on més ha nevat.
De bon matí ja veiem que ens tocarà carregar els esquís una estona, la gran nevada ja s’ha desfet a 1.400 m. on deixem els cotxes, just al costat de la planta envasadora de Caldes de Boí.
Després de creuar un parell de torrents, comencem a pujar pel camí de la Vall de la Muntanyeta, i per sort ben aviat el camí està ben cobert de neu i ens podem posar els esquís als peus. El camí s’enfila enmig d’un bosc magnífic, però és estret i dret. S’intueix una baixada divertida. Per sort al cap de poc sortim a uns plans nevats i pensem que ja ho tenim, però la vall es torna a estrènyer, i hem d’avançar pel fons del torrent fins ben bé els 2.000 m. on fem una paradeta per agafar forces.
Ara sí, la vall s’obre i gira cap al sud, torrents i lloms suaus que fan pensar que ens espera una bona baixada. Avancem ràpid fins al coll del Mont (2.440 m.), tot i que algú que s’estrenava avui ha decidit que ens espera un tros a sota el coll. La pujada pel bosc ha estat dura.
Del coll al cim és un moment, però ens separem en dos grups, i enmig de la confusió alguns no acaben d’arribar fins al cim. Bones vistes, abraçades, pícnic, i veient que no acaba d’arribar tothom tornem cap al coll a reunir-nos tots.
La baixada fins a entrar al bosc és espectacular, lloms suaus i neu primavera que es deixa esquiar prou bé. Obrint traça, que allò de buscar un racó amagat ha funcionat.
Quan arribem al fons de la Vall, la cosa ja no és tant idíl·lica. Als que ens agrada esquivar arbres, pedres i branques ens ho passem prou bé, però el cansament, i la neu estovada fan que acabar d’arribar fins als cotxes es faci bastant dur per a la majoria.
Això sí, amb un bon entrepà a Barruera quedem tots recuperats, i tornem contents cap a casa.
Bernat Ruiz (16/03/2024)
SEM: Comaminyana
