Dies previs a les festes de Setmana Santa, alguns membres del Skimo Vintage, hem planejat una travessa a la regió alpina del Mont Thabor, exactament a la Val Clarée.
1r dia. Sortim de Sant Cugat després de comprovar que en l’espaiós cotxe del Miguel, hi cabrem els cinc amb els esquís, motxilles i material; no cal dir l’orgullós que està en Miguel després de que tots ho dubtàvem. Evidentment amb hores de viatge i els cinc plegats, les converses donen per molt i fem un repàs als temes d’actualitat i com no de l’Agrupa. La regió on anem sembla que hores d’ara té poca neu, però les previsions són que venen dies de fortes nevades. La ruta fins a Valloise, prop de Briançon, ja ens és coneguda per altres anys que hem vingut. L’hostal on farem nit ofereix servei de restaurant, així que per sopar ens prenem unes fondues de carn i de formatge, no fos cas que de tornada no tinguem temps, i que ens obliguen a fer un volt pel poble malgrat la rasca, per tal de pair.
2n dia. El nou dia apareix amb una bona nevada. Ens desplacem a Nevache, on ja en el petit "garito" d’Informació ens diu que degut a la neu tenen rutes tallades i poc aconsellables. Ja amb el material a punt i les pells posades, iniciem la nostra travessa. Avui ens toca pujar al refugi de Buffère. El primer tram és planer, però aviat creuem el riu de la Clarée, i anem pujant pel bosc colgat de neu. Arribem al refugi i segueix nevant. Ja a resguard dins el refugi, aprofitem per eixugar el material, llegir, etc. En Pere i en Lluís s’entretenen fent un puzle amb gran professionalitat; el Joan aprofita fer un cop de cap, ja que els roncs de la nit passada no l’han deixat dormir.
3r dia Al matí els guardes ens indiquen que amb la nevada i les previsions, és millor no fer la ruta pels colls. Segueix nevant. Baixem cap a la vall Claréé procurant no emportar-nos algun arbre per davant, ja que la gran quantitat de neu no està ben assentada. Una vegada arribats a la vall, anem remuntant la valleta de Raisin seguint les voluntarioses traces d’en Pere, fins arribar al refugi de Chardonnet. El sol aprofita per sortir una hora i tot seguit tornar a nevar. Passem la tarda fent una timba de poker, i aprofitant que som inexperts, el croupier d’en Lluís comença a dictar les normes, el reglament, i el que faci falta, i també repartint les fitxes (que figuren diners) com li ve de gust. Vaja que estem força divertits, però si juguéssim una partida seriosament ens desplomaven ràpid i ens fotien fora a coces. Segueix nevant
4 dia. Avui tampoc tenim gaires alternatives i és del tot impensable saltar el coll de la Casse Blanche, o sigui que seguim remuntant la vall fins el refugi de Lava, amb la sort que hi ha una millora de bon temps amb bones clarianes de sol. Mentre fem una petita parada veiem que anuncien una “omelette du montagnard” amb força ingredients, i com és hora de fer un mos, no ens fem pregar..... cap a dins falta gent. Ha estat un bon encert, doncs ens hem llepat els dits. Acabat aquest petit àpat continuem la nostra ruta fins el refugi de Drayéres, just quan el sol recent aparegut projecta els seus darrers raigs del dia. Els aprofitem asseguts a fora del refugi, mentre per la propera vall de Muandes veiem baixar amb unes llaçades perfectes, un bon grup d’esquiadors que venen fins el refugi. Resulta ser una companyia alpina de l’exercit francès: tots joves, fornits i atlètics i amb un material i equipament destacable. Al seu costat nosaltres semblem reservistes de dues generacions enrere !!!. Al vespre un dels seus caps celebrava anys i ens van convidar a un traguinyol de genepi. Per sort nostra a l’hora establerta i amb disciplina militar tots a dormir sense xivarri.
5 dia. El dia s’alça rúfol, i quan ens llevem, els militars ja estan posant-se les pells i tot seguit continuen la seva travessa (tant si com no...) per la vall de Lau. Nosaltres tenim previst fer ruta fins el refugi Ricou, però ja que les previsions no semblen gaire optimistes decidim fer ruta directament fins a Nevache i retornar un dia abans a Barcelona encara que sigui tard.
No hem pogut fer tot el que volíem, però sí que hem recorregut i esquiat per unes contrades plenes de neu i gaudir de l’hospitalitat dels diferents refugis. Val a dir una vegada més, que la logística del Miguel i el bon rotllo entre tots, ens han ofert una bona estada pels Alps.
Pep Molinos (25 a 29/03/2024)
