Setmana santa de somni!

Qui ens ho havia de dir, amb els companys que vas conèixer a la secció infantil, amb els quals sorties per jugar a la muntanya, aprendre valors, coneixements tècnics i només feies que anar darrera el monitor per no perdre’t , seria amb ells, i només amb ells amb qui assoliries grans reptes.

Des de principis de temporada ja parlàvem d’anar a fer alguna excursió fora Pirineu en aquesta setmana de festa. Així que, en Bernat, veient aquests ànims es va ficar al capdavant per organitzar tot plegat. Gràcies Bernat! Al final érem en Bernat, en Pere i quatre xavals, en Joan, l’Amat, en Pol i un servidor, amb molta gana i ambició de fer grans coses.

En Bernat i en Pere van marxar uns dies abans amb les respectives famílies i vam trobant-se el divendres 14 d’abril del 2017 sobre les 9h a Ailefroide, al Parc Natural dels Écrins. Nosaltres vam decidir pujar el dijous per la tarda i passar la nit ja al pàrquing. La nit va ser d’allò ben fresqueta a peu de la glacera però el lloc era espectacular i teníem bona companyia d’una guineu que ens va venir a saludar.

L’endemà ens vàrem trobar tots plegats, vam preparar motxilles i vam començar l’ascensió. El primer tram el vam haver de fer a peu, un camí prou vertical i encarat a sud com perquè perdi la neu amb les primeres calors. Un cop vam passar aquest ressalt ja vam calçar esquís i cap amunt. Passat el refugi del Glacier Blanc, ben entrats en la glacera, en Pere va tornar cap al cotxe per atendre les obligacions familiars. La resta vam fer un mos i vam seguir pujant. Uns metres més amunt ja se’ns obria un mar de glaç amb la Dôme de Neige i la Barre des Écrins al fons. Una imatge molt vista, però que real no et deixa indiferent. Era primera hora de la tarda, però ja érem al refugi. Vam estar fent moltes partides al “UNO” fins alhora de sopar, mentre contemplàvem l’objectiu de l’endemà.

El matí següent ens vam llevar a les 5h per esmorzar al refugi i començar l’ascensió a la Dôme. La neu de primera hora era ben gelada. Érem una trentena d’alpinistes i esquiadors que teníem el mateix objectiu. La traça estava ben definida ja que portava molts dies sense nevar. Avançàvem entre parets de gel sense massa dificultat, permeten observar i gaudir de les formes del mateix.

Pràcticament a tocar de la rimaia vam trobar la dificultat de l’ascensió, un pas molt gelat que requeria clavar bé els esquis i ganivetes per no anar muntanya avall. Ho vam superar i vam arribar a la rimaia, on vam treure esquís per posar grampons i fer els últims metres fins al cim. El primer 4.000 per uns quants de nosaltres, tota una fita! I ara a baixar esquiant i surfejant!

Ja tocava el sol a tota la muntanya i el punt de gel l’havia perdut deixant bona neu i com més avall més primavera. Vam gaudir d’una baixada ben llarga i assolellada, mentre veiem una rua de gent que pujaven per encarar el cim l’endemà. Vam parar a dinar abans de tornar a fer el tram caminant, i fins al cotxe. En Pere ens va venir a buscar, ja que tots no hi cabíem al cotxe, tot i que ho vam provar, i vam baixar al càmping on vam fer nit.

El dia següent en Pere i en Bernat van quedar per fer una excursió conjunta amb les famílies i, els 4 provinents de la SIJ, gens cansats de l’ascensió a la Dôme, vàrem buscar un altre cim on pujar i esquiar una mica més. El lloc triat va ser la Cara Nord del Pic Oest de Combeynot. Volíem fer alguna cosa senzilleta, ara bé a la que ens hi vàrem posar... deu ni do quin “cimot”! Per arribar, uns pendents prou pronunciats i una neu no gens fàcil ens va obligar a treure esquís i posar grampons i cap amunt que agafa fort. Tot i així, el lloc tenia unes vistes espectaculars als Écrins, la Meije i al Galibier, entre d’altres. La baixada, el primer tram era bastant tècnica degut a les condicions de la neu i molt dreta, però com més avall anava millorant l’estat de la neu. Després de la esquiada vàrem carregar el cotxe i de tornada a casa.

Farem un incís al sopar, ja que va ser de campionat, una bona “carbonara” feta amb fogonet, ceba tallada, ou remenats, etc. en plena àrea de servei de les autopistes franceses per celebrar els reptes assolits.

Amb ganes de més i millor!

Roger Sant

El pol i un ocell es miren a mitja pujada. Què hi fas tu aqui!

Als alps... ambient assegurat...!!!

Últim flanqueig abans de deixar els esquis i acabar de pujar amb els grampons

Enfrontem els ultims metres amb la Barre des Ecrins darrere nostre

Últims metres fins a dalt del cim!

Foto de cim!!! 4015 metres disfrutats a cada passa!

Esquiar entre seracs... noves sensacions!

Baixada de la Dôme dels Ecrins per terreny dret però de bon esquiar

Participants del campament