El passat pont del primer de maig, sis membres de la SEM vam enfilar cap a Vallferrera per ascendir els pics de Norís i Monteixo. Coincidint amb el pont i la previsió de la meteo no gaire optimista, la capacitat de convocatòria va ser un interrogant fins a l’últim moment. Finalment ens vam deixar enganyar l’Amat, en Bernat, en David, en Nil, en Roger i jo.

Diumenge ben d’hora i a toc de despertador (assistit en algun cas) quatre de nosaltres sortíem cap al Pallars a la caça del Norís. Veient el dia tapat, ventós i poc motivador a pujar a fer cim, vam decidir canviar d’objectiu i enfilar cap a les pistes, ara tancades, de Port-ainé.

Ens vam calçar els esquís deixant anar alguna queixa dedicada a l’ambient hostil, però vam acabar enfilant fins al capdamunt de l’estació. El millor moment de la baixada boirosa i amb neu molla de la pluja, va ser sens dubte la tarda al bar de Llavorsí; jugant a l’Uno i a la Podrida (un joc de cartes al qual tenim hores i hores d’experiència).

Al vespre pugen en Bernat i en David, ens trobem, i enfilem cap a la pista des d’on comencem l’excursió. Deixem els cotxes a 1673 metres, sopem i ens posem a dormir repartits entre la furgoneta d’en Bernat i una tenda muntada sota un porxo per evitar la mullena que encara cau.

Dilluns el dia es desperta clar i fred. Sortim amb els esquís a l’esquena uns 200 metres fins que trobem neu contínua per calçar-los. La neu dura fa lenta la progressió i n’hi ha un que es maleeix els ossos per haver-se deixat les ganivetes a casa. Anem pujant fins als 2400 metres, on jo em calço els esquís, trec la càmera de fotos i aprofito que m’ha passat tothom davant per fer-los quatre fotos pujant.

La neu a partir d’aquí ja no és dura com fins ara, recentment caigut durant la nit anterior, tenim un mantell fi de neu nova que ens fa desitjar la baixada amb unes ganes... I surt el sol! Corre amunt, que encara transformarà, aquesta neu de somni!

A 150 metres del cim, deixem els esquís i enfilem l’última pujada amb els grampons i el piolet. Fem el reportatge de fotos de rigor amb la Pia d’Estats, el Sotllo i el Montcalm al fons i enfilem avall...

L’Amat diu “jo vaig tirant, que vaig lent”, en Bernat ja havia dit feia estona “a la pala de baix, “tonto” l’últim!” i la resta, que veiem de quin peu calcen aquests dos, fem el canvi de pells tant ràpid com podem i tirem pel recte.

Amb l’excusa de tirar quatre fotos, m’avanço uns quants girs i ens anem intercanviant.

La neu recent caiguda llisca perfectament, la pendent ens deixa conduir els girs perfectament, el terreny és uniforme, no hi ha pedres...

Dos girs de neu crosta i passem a la neu dura! Terreny fàcil d’esquiar altre cop! Els últims girs entre els arbres i per damunt d’algun arbust, ens deixen a la pista que hem seguit a primera hora del matí. La seguim encara amb els esquís als peus per l’acumulació de neu que queda al marge i arribem amb els esquís als peus gairebé fins al cotxe!

1300 metres de desnivell positiu, una neu i una baixada d’insomni, fotos maques i divertides, bona companyia, un dia de catàleg amb vistes a la Pica i una flama al pit que ens diu que som ben vius, que els dies  a la muntanya són plens i que no ens en volem perdre ni un!

Seguim!!!

Joan Cabré

I que no falti algun saltet per animar la baixada!