El passat diumenge 14 de gener vàrem pujar al Taga que, tal com coneixen els amants de la muntanya, s’ubica al Ripollès. Pertany a la Serra Conivella i està separada de la Serra Caballera per la Portella d’Ogassa. Encara que no sigui una muntanya molt alta, domina la Vall del Freser i del Ter i és un punt de referència de la comarca. A més a més és un mirador esplèndid dels pics dels Pirineus des del Puigmal fins al Canigó. Els municipis més propers són Bruguera, Ribes de Freser, Ogassa (al qual pertany) i Pardines.
L’hora de quedada va ser a tres quarts de 6 del matí i la pujada va començar als voltants de tres quarts de 10.
L’itinerari comença a l’ermita de Santa Magdalena de Puigsac, a 1270 m d’altitud. Per arribar a aquesta ermita del segle XII vàrem creuar el casc urbà de Pardines, poble al qual s’accedeix des de Ribes de Freser, i vàrem seguir una pista asfaltada 2 km. La ruta té un desnivell de 800 m.
L’ermita de Santa Magdalena fou construïda l’any 1175. El porxo, degut a una restauració dels anys 80, va ser afegit sobre un portal del segle XII.
El camí de pujada el vàrem fer per una pista que porta a l’Orri Vell, 1600 m. Aquí vàrem deixar la pista i començàrem a fer l’ascens. Aquesta pujada en comparació a altres pics no és gaire dura; però en el meu cas, nou en aquest món, déu n’hi do el que em va costar. Abans d’arribar al cim, a meitat de camí, hi ha un petit collet on vàrem aprofitar per respirar i fer un mos. A partir d’aquí, comença un tram de transició fins arribar als 1750 m on ja puja de valent.
Cim assolit!. El Taga a 2040 m ens va costat 4 hores de pujada. Hi trobàrem una creu cristiana gegant, blanca, imponent i perfecta. Descansàrem i ens reférem. Després de treure’ns les pells i modificar les fixacions, vàrem començar el descens.
La baixada, no complicada, va ser dificultosa per a mi, ja que tinc poca experiència! Vaig retardar al grup i finalment vàrem arribar al cotxe de nit.
M’agradaria comentar que a la sortida érem quatre persones. Vull mostra’ls-hi un enorme agraïment perquè en varen ajudar en la pujada i escortar permanentment en la baixada. També en sap greu haver provocat retard.
És un honor per a mi, nascut a Valladolid, compartir moments amb gent tan sana de ment i de cor. Així com poder conèixer meravelles naturals de Catalunya. Espero poder repetir, haver millorat la tècnica i poder tornar a sentir la muntanya de forma tan directa.
Iñigo Otero Muñoz.