Després d'un any sense participar en les activitats de l'AEC, per culpa de la covid-19, per fi va arribar el dia. Eren les 6:45 de la matinada del dissabte 23 d'octubre i no em sentia gens cansada, la veritat és que tenia ganes de tornar a veure als companys després de tant de temps.
En pujar a l'autocar encara era fosc, però reconeixia les cares d'alguns dels companys amb qui havia compartit tants camins, així com algunes cares noves d’entre les vint-i-una persones que ens havíem apuntat a la ruta. Aquell dissabte prometia ser molt especial perquè el nostre vocal, Miquel Insausti, l'havia organitzat per ensenyar-nos on residia una part del seu cor: Mont-Roig del Camp.
Eren les 8:30 quan baixàvem de l'autobús per entrar en massa al bar més proper. Feia força vent, però les prediccions meteorològiques eren bones. Mentre preníem un cafè calentet va arribar el germà del Miquel, el Josep Maria, que s'havia animat a fer-nos de guia durant la primera part de la ruta. Un cop reunits vam començar a caminar.
L’itinerari escollit tenia el seu inici en el mateix poble, des d'on vam agafar el barranc d'Horta per arribar fins a l'Aqüeducte de la Raja del Sunto, un indret màgic de roques erosionades i sorra marina, envoltat per una gran biodiversitat originada per la humitat que s'acumula a la zona. Un cop passada la Mina de les Nines, com els habitants de Mont-Roig del Camp coneixen aquest indret, vam arribar fins a uns passos equipats que feien d'entrada a la Muntanya de l'Areny, situada entre les fondalades del barranc de Rifà i el de Vilanova, una massa de roques vermelles amb milions d'anys d'antiguitat que, degut a la seva erosió al llarg dels segles, havien convertit els camins en espais de sorra escarlata, terra rogenca que es va utilitzar, durant el segle passat, per fer bonics utensilis de vidre.
De les Roques de l'Areny passant pel Peiró Esguerrat fins a la Font de Sant Jaume vam poder gaudir dels paisatges del baix camp i les seves roques capritxosament erosionades i, aprofitant aquell espectacle de la natura i el sol que brillava a mig matí, vam decidir parar a descansar i recuperar forces amb alguna cosa de menjar. En aquest punt, el Josep Maria va haver de marxar i el nostre vocal, en Miquel, es va quedar al control de l'expedició.
El nostre objectiu era arribar a la Mare de Déu de la Roca, però ens vam topar amb algunes cases particulars construïdes en mig del bosc que tallaven els camins de pas amb cartells de 'propietat privada'. Així que vam haver de desviar-nos pel vell mig dels camps de Tarragona, obrint camins nous a la recerca del sender que ens enfilaria cap a l'ermita. Després de caminar un tram del camí vell dels Carlins, arribàvem al peu sud de la muntanya de l'Areny, promontori on s'erigia la Mare de Déu de la Roca a 294 metres d'altitud. En aquest punt, ja a migdia, vam agafar el sender de l'Areny fins a unes escales tallades a la mateixa roca, conegudes amb el nom de 'les Escales del Diable', que ens portarien fins al recinte de l'ermita.
El santuari marià de la Mare de Déu de la Roca és una petita capella excavada, en part, a la pròpia roca i precedida per una plaça porticada que proporciona unes vistes espectaculars dels camps de Tarragona, la Serra de Llaveria i la Mola de Colldejou. Un indret ple de faules i història, del que Joan Miró va dir: "L'ermita de la Mare de Déu de la Roca sempre ha estat un gran impacte per a mi. Aquell color roig envinagrat que donà nom al poble... ". A l'esquerra de l'ermita hi havia un passadís amb escales de pedra que donaven a un altre mirador, on vam aprofitar per seure a dinar abans de finalitzar l'ascens amb la visita a la petita ermita de Sant Ramon, ermita que corona el santuari.
Ja entrada la tarda, i agafant de tornada el camí vell del poble, vam aprofitar per fer un petit recorregut per Mont-Roig del Camp, acabant a la terrassa d'un dels bars del centre per assaborir una merescuda i fresca cerveseta. I no vam voler desaprofitar aquell moment per brindar pel Miquel Insausti qui, amb tant d'afecte i il·lusió, havia organitzat la ruta d'aquell dissabte 23 d'octubre amb el desig de compartir amb nosaltres els millors indrets del poble que li té robat el cor: Mont-Roig del Camp.
Laia Iborra (23/10/2021)
