El dissabte 14 de maig anem d’excursió. Un mes més, som un grup nombrós, amb ganes de fer muntanya, aquesta vegada a la Serra d’Ensija.
Al voltant de les 9:00 l’autocar ens deixa a la Pleta de la Vila on ens reunim amb els que han vingut amb cotxe i esmorzem amb un sol que ja sembla que ens acompanyarà tot el dia.
Seguim la carretera asfaltada direcció la Font Freda fins agafar la pista cap a la Gallina Pelada. Comencem a agafar nivell, primer suau i després de forma més pronunciada. Al Torrent de la Serra d’Ensija ja comencem a notar la calor i una mica el cansament.
Arribats al coll decidim dividir-nos en dos grups: el primer més nombrós, cap a la Gallina Pelada. El segon, directe cap a la Creu de Ferro on ens retrobarem tots per dinar. De camí cap al primer cim, passem pel refugi de la Serra d’Ensija que encara està tancat. Al Cap de la Gallina Pelada són nombrosos els excursionistes que avui han fet cim que ens ofereix unes vistes meravelloses: al Nord l’imponent Massís del Pedraforca i la Serra del Cadí; al Sud, els Rasos de Peguera i el Port del Comte.
Després de recuperar-nos i de fer la primera foto de grup, anem carenant fins la Creu de Ferro, on ens reagrupem i des d’on visualitzem el vessant Est de la Serra.
És hora de dinar; ens instal·lem amb vistes privilegiades per totes bandes. Una altra foto, ara sí de tot el grup i novament dues opcions: començar a baixar o pujar el Serrat Voltor, el cim més oriental de la Serra d'Ensija. Aquesta vegada, són alguns menys els que s’animen a fer el tercer cim del dia que ens ofereix noves panoràmiques de la zona sota un cel ben blau.
Després baixem cap al Torrent de les Llobateres on al cap d’una estona es retroben els dos grups. Una pèrdua d’equilibri en un punt amb desnivell força pronunciat de la torrentera provoca un bon ensurt. Però per sort, avui hi ha infermeres per partida doble en el grup!!! Després d’unes primeres cures, podem continuar tots el camí fins arribar de nou a la Font Freda, a la pista i de nou a la Pleta de la Vila.
Per sorpresa de molts, podem finalitzar l’excursió amb la merescuda cervesa abans de tornar cap a Barcelona. De nou a l’autocar, entre corba i corba ens anem acomiadant del Pedraforca i d’aquest entorn tant verd propi de la primavera.
Anna Rovira (14/05/2022)
