Dissabte vam trobar-nos com sempre al carrer Padilla per començar el dia. Els colors de primavera ja marcaven l’inici del dia assolellat que vam gaudir. Cap a Llançà avui, un par d’hores a l’autocar. Primer de tot, esmorzar, posar-se crema solar i preparar els pals. Anem, som-hi! La primera part de la pujada va ser lenta per un camí natural de pedres. La vista era espectacular, vista cap a Llançà, el Canigó de França i un mar de flors silvestres. A mesura que pujàvem ens vam trobar unes vistes espectaculars fins al Cap de Creus... el blau del cel tocant el blau del mar. Allò era de postal!
Aleshores, la pujada va ser entretinguda uns 500m, a poc a poc i continuada. Va costar una mica més l’últim tros fins al cim. Allí es va obrir un camí molt ample i sense inclinació. Un instant per gaudir la vista, ara fins l’interior de l’Empordà. Ara sí, hi havia més alegria al grup, més xerrades i somriures. Vam caminar mitja hora més fins arribar a l’ermita de Santa Helena i al poble medieval. Abans una pausa curta d’aigua i poma, per poder pujar una mica més. Superant pedres enormes per arribar fins un camí d’arbustos començàrem un tros bastant llarg i entretingut fins el punt més alt on hi ha el castell de Sant Salvador de Verdera.
Moltes vistes maques i ara sí, un descans per recuperar energies i menjar amb el grup. Teníem vistes fins a la Badia de Roses i fins al Parc Natural del Cap de Creus. Impressionant. A més a més, ara hi havia una mica d’aire i amb el sol de la primavera, va ser un moment d’aquells que ja no vols aixecar-te mai més.
Després de menjar va a començar un tros molt interessant que va provocar que sortís la part aventurera de tots. Vam caminar sobre roques grans amb mans i sense pals. La primera part va ser molt divertida, amb les flors silvestres al costat, el sol i una mica de vent... agradable! Ens va costar una mica unir tot el grup però a la baixada de l’última muntanya hi havia un prat ample on vam esperar a tothom. Una mica de repòs després d’aquest camí de pedres i arbustos. Ara sí, com un regal de Déu, va canviar el temps i baixàrem amb la protecció de núvols fins al bar. Just abans de completar aquesta caminada i gaudir d’unes cerveses ben merescudes, una foto de grup. Vam arribar a Barcelona a les 8 pm contents i, per la meva part, una mica cansada.
19/05/2018 Maike Stolte
