El dia prometia clar encara que en certes zones un pel boirós.

Quan vam veure el Pedraforca el dia continuava sent blavós però curiosament l'única boira que hi havia estava, capritxosament, fent ombre al Pollegó Superior.

En l'arribar a Gósol de seguida vam preparar els "estris" (motxilles, barrets, cremes, pals, etc.) i en un tres i no res ja estàvem enfilat-nos en una suau pujada als peus d'aquesta majestuosa muntanya. Jo me les "prometia molt felices" perquè mai hi havia pujat i em feia molta il·lusió, tot i que ja m'havien avisat que era una excursió amb una ferma i contínua pujada fins dalt.

Efectivament, quan arribes al bosc del Serrat de la Tossa comença un corriol "destroçacames" que, en una llarga i forta pujada sense descans, t'enfila cap a la Tartera de Gósol i cap a l'Enforcadura. Tot i que m'ho vaig prendre amb calma he de reconèixer que a mitja pujada vaig començar a fer "figa" i gràcies a l'ajuda d'alguns companys vaig poder arribar a l'Enforcadura amb prou feines. Allà vaig fer de "vigilant de pertinences" (quasi no em podia moure) mentre el altres pujaven a la part més alta del Pollegó Superior (quina enveja).

Al baixar ja va ser una altra història. Mentre m'explicaven la grimpada i les vistes que es veien des de dalt de tot, tots anaven recuperant les forces. Això sí, procurant de mirar on posàvem els peus perquè ara tocava baixar per la Tartera de Saldes, el pedregar més impressionant que he vist en totes les excursions que he fet, no només pel pendent i les pedres, sinó pel perill que comporten les relliscades i caigudes de cul que vàrem protagonitzar la majoria de nosaltres. Realment semblava inacabable fins arribar a l'àrea recreativa de la Serra,

Des d'allà es va suavitzant molt l'excursió i, entre bosc i algun prat verd, per un corriol poc visible però que la Mar i el Toni coneixien prou bé (té mèrit perquè queda bastant amagat) ens portaren fins el poble de Saldes on vam prendre la "cerveseta" corresponent i vàrem agafar l'autocar cap a casa.

Resumidament, una excursió molt "esforçada" per a tots i que, particularment, penso que hi haig que tornar per la seva bellesa i poder dir que he pujat al punt més alt del Pedraforca.

01/06/2019 Lluís Tarruella

Altres