Finalment vint i sis persones participàrem en aquesta excursió per l’Alta Garrotxa mai més ben dit terra aspra, trencada i de mala petja.... 

L’autocar ens deixa cap a les 9 a la cruïlla de Can Pei de la carretera d’Oix a Beget, comencem a caminar seguint la pista que ressegueix la riera d’Oix fins al pont Trencat on un cop creuat agafem el camí que baixa a creuar la riera i seguim el camí que va resseguint-la passem per la Tuta d’Escales, cavitat de 36 metres de recorregut.

Un cop passat el camp de la Rierola tornem a creuar la riera en aquest cas la d’Escales. A l’altra banda d’aquesta riera força ampla i normalment seca, trobem la continuació del camí que en poca estona ens porta fins a la l’església de Santa Maria d’Escales. Es tracta d’una església romànica d’una sola nau,. L’edifici té un conjunt de paraments que van del segle X al XIII, de manera que es pot afirmar que hi hagué diverses fases de construcció o de reforma. La part baixa dels murs de la nau corresponen al segle X, la part superior i la coberta de llosa daten del segle XI, la galilea adossada a la façana de ponent és del segle XII i l'absis semicircular, amb cornisa i finestral central, va ser construït el segle XIII substituint l'anterior capçalera.

La porta de l'església té la llinda inscrita amb la data de 1838 i la llegenda "HECE S T SCALI" dins un emmarcament. La galilea es troba al vessant nord, adossada a la façana de ponent i sobre la galilea s'hi va construir en època moderna una cambra destinada a habitatge que actualment és utilitzada com a refugi de muntanya. Aquest recreixement de la galilea oculta parcialment la torre de campanar, que originalment s'alçava sobre la façana oest. Aquest campanar és de torre, de planta quadrada, amb teulat a dues vessants. Té una obertura a cada costat, tot i que parcialment cegades, a excepció del mur oest on n'hi ha dues. Una escala de pedra adossada a la part exterior del mur nord del temple permet accedir a la torre.

Observem una estona la situació i la construcció de l’església per continuar el camí cap al coll de la Bassa. Deixem les motxilles i baixem a visitar la balma del Corneta. Instal·lem un passamà per passar amb seguretat el darrer pas i gaudim d’aquesta meravella de la natura. La balma del Corneta és un abric rocós de cavitat calcària horitzontal de no gaire profunditat, penjada al mig de la cinglera que queda per sota el coll de la Bassa. És coneguda per rebre el nom d'un corneta d'infanteria; segons les fonts a saber si carlí o lliberal.

És una balma gran, d'uns 500 m2 i una alçada que va des dels 15 metres a l'entrada a 2 metres al fons, que s'endinsa dins el rocós calcari uns 30 metres des de l'entrada. La balma és troba en una cinglera orientada al sud, envoltada d'alzines, no la veus fins que hi arribes. Des de l'altra banda de la riera d'Escales, per la zona de Santa Bàrbara de Pruneres la pots arribar a intuir encara que quedi força camuflada.

Un cop retornats al coll de la Bassa i recuperades les motxilles amb l’ase que ens les va vigilar flanquegem el Puig de Planseserres i arribem al coll de Terres amb boniques perspectives de la vall de Riu i els enasprats cims que l’envolten, encapçalats pel puig de Bassegoda i de la vall d’Oix amb el talló i el puig d’Ou al fons.

Ens enlairem en direcció a el Ferran per un camí ben aparellat el pujant Nou, construït sobre un mur de pedra seca, en poca estona i passant per unes roques cantelludes assolim el cim de Ferran (983m.) , punt culminant de l’itinerari d’avui  gaudim d’un dilatat panorama, en el qual és present el dominant Comanegra.

El Ferran es un dels cims emblemàtics de l’Alta Garrotxa malgrat no arribi als mil metres d’alçada. De fet, te’l miris per on te’l miris és una cresta impressionant i que en bona mesura et mostra el paisatge més típic de l’Alta Garrotxa. Des del cim estant es contempla perfectament la curiosa i esmolada cresta que baixa fins el Grau d’Escales i tot el rosari de cims de la Garrotxa i part del Ripollès, des dels nevats Costabona, Pic de l’infern, Montfalgars i Comanegre. A sota mateix del cim, al nord, el petit nucli de Talaixà sembla a cop de pedra, però caldrà baixar força metres.

Tornem enrere fins agafar el baixant del cim de Ferran. Després d’una giragonsa, ja per sota la cinglera (equipat amb un cable) el camí emprèn una davallada decidida, pel dret, amb arbres on agafar-se i ja sense més dificultats arribem a Talaixà on aprofitem per dinar uns al sol i altres a l’ombra.

Després de dinar només ens queda seguir el bonic camí del Pont de Valentí i després ja per pista fins a Sadernes on arribem cap a les 5 de la tarda i ja tenim l’autocar esperant-nos.

Hem pogut gaudir d’un bon dia amb forces estones de calor, tot i les previsions, i duna excursió força variada com no podia ser d’altra manera a la Garrotxa. Moltes gràcies per la vostra companyia.

Albert López (18/01/2020)