La Sortida de Senderisme del maig la vam fer per l’Alt Anoia, una zona força desconeguda per tots els que hi vam participar.
Va ser una ruta circular. Partint de la carretera que va de Carme a Sta. Maria de Miralles (prop del Mas de la Censada Nova), vam pujar cap a la Serra de les Feixes i passant pel Coll d'Orpí, vam arribar al poblet del mateix nom, format pel castell, datat del Segle X (ara hi ha un restaurant) i l’església romànica integrada completament dins d’una casa. Tot el conjunt ben bonic i ben situat en un punt elevat sobre la Riera de Carme.
Després de les fotos de rigor, emprenem una forta baixada fins a la dita riera, que travessem per remuntar una mica fins a un altre poblet: Santa Càndia. Aquí hi ha una església amb una bonica portada gòtica i també (com no?) un restaurant. Ens trobem molta gent mudada, que ens expliquen que hi ha un casament. Com que ja veiem que no ens hi convidaran, decidim fer una ganyipada, aprofitant uns bancs davant de l’església.
Abans d’entrar al poble ja hem vist uns cartells que indiquen la direcció dels estrets de Can Vidiella. Són un pèl confusos, perquè ho indiquen per dos llocs diferents. Decidim seguir el que diu la ressenya que dúiem i després del pas (una mica acrobàtic) d’una porta que ens barrava el pas, aconseguim encarar el caminet, que resseguint la riera de Carme en pujada, ens ha de retornar al punt de partida.
La riera aviat s’engorja i el paisatge és molt bonic, encara que queda un pel deslluït per la manca d’aigua a la riera. Només n’hi ha una mica en els profunds gorgs que es troben en tot el curs.
El caminet requereix atenció: És estret i ple de pedruscall i l’alçada sobre la riera és, en alguns trams, força considerable. Trobem un pas equipat amb un cable i més amunt una corda, però després el camí continua per un igual... i sense cable ni corda.
Cal dir que les càmeres i els mòbils treien fum fent fotos de tot el recorregut, que s’ho valia.
Se’ns fa una xic llarg, perquè som molta colla i hi ha ritmes molt diferents, però poc a poc anem fent, ajudant en tot moment a qui ho necessita, fins que arribem al capdamunt, on el camí ja s’aplana, i surt de l’engorjat.
A partir d’aquí i ja per pista, tanquem el cercle per a arribar al punt de sortida, ben proper, on ens espera l’autocar.
Ràpidament anem cap al restaurant a Carme, on com a cloenda, ens espera un bon dinar, i una bona xerinola tot comentant les anècdotes de la sortida.
Durant el viatge de tornada cau un bon xàfec. Un cop més hem estat de sort!! El temps ha aguantat tot el dia, malgrat estar ben núvol i ara ja no ens fa cap nosa la pluja. Al contrari!!
Rosa Maria Soler (13/05/2023)
