A la segona va la vençuda, diuen.
Avui tornem a intentar la sortida que vàrem deixar a mitges el mes de març, degut a la intensa pluja. I sí, el dia promet ser molt millor. Tot el viatge des de Barcelona el fem dins d’una intensa boira, però quan comencen a pujar cap al Coll de Condreu la deixem enrere i sortim a la llum d’un cel ben blau.
Després d’esmorzar al restaurant del Coll de Condreu iniciem la pujada cap a les Roques encantades fent camí en mig de boscos en plena tardor. Tot el que al març era grisor i pluja és ara llum, cel blau i unes roques encantades plenes de humitat i molsa per les pluges dels últims dies. Seguim camí cap el Santuari de la Mare de Déu de la Salut, on al baixar, ens endinsem altre cop en la boira.
Un cop visitat el Santuari, reprenem l'excursió allà on la vàrem deixar al primer intent, tornem a pujar, deixem enrere la boira i comencen la llarga però còmoda baixada cap el Coll d’Úria creuant prats i boscos de castanyers i roures. Un paisatge magnífic. Passem per l’estany del Coll i anem baixant. Entrem en la zona més obaga del camí, on hi trobem bolets que alguns caminaires no perdonen, fins a arribar al Coll d’Úria, a on ens espera l’autocar per portar-nos a dinar.
Però la pluja no pot perdonar cap sortida a aquesta zona, i aquest cop ens espera, per sort, havent dinat.
Una bonica excursió, plena de parades per a fer fotos (el paisatge de tardor s’ho valia), per collir els nombrosos bolets que se’ns oferien pel camí i bon humor.
Àngel Ferrer (09/11/2024)
