El dissabte 11 de gener, 36 sòcies i socis de la secció de Senderisme de l’Agrupa vam emprendre el trajecte en autocar fins a Batet de la Serra, punt de partida de la nostra excursió a la Serra de Sant Julià del Mont, La Garrotxa.
No les teníem totes. La predicció meteorològica parlava de pluja i vent. És per aquest motiu que a la parada per esmorzar, al restaurant “4 carreteres”, una majoria es va decantar pel xuixo de crema gegant (un clàssic) amb l’objectiu d’insuflar el cos de moltes calories.
Vam iniciar l’itinerari per un paisatge hivernal entre murs de pedra fosca i alzines podades. Érem en ple Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. No feia fred ni vent, però els núvols ens amenaçaven per l’est.
La primera parada va ser a la capella del segle XV dedicada a Sant Abdó i Sant Senén, més coneguts com Nin i Non, situada damunt del Puigsacreu (768 m.). Uns quants no ens vam poder estar de tocar la campana de l’ermita, engrescats per la Carmeta, fins que el nostre guia, en Pep Molinos, ens va manar situar-nos davant la façana per fer la foto de grup sota l’ordre de “Mireu el pajarituuuu!”
Vam baixar fins el coll de Boixedes on, com va dir en Turro, “aquí mos dividim”. Quinze dels nostres van tirar avall, al poble de Santa Pau per una torrentera trenca-genolls. Els vint-i-u restants ens vam encaminar, després de treure el nas a un mirador sobre La Garrotxa, cap a Sant Julià del Mont (907 m.), monestir-església del segle XII. Els més intrèpids ens vam enfilar a la torre de l’església des d’on també vam gaudir de bones vistes. Aleshores el sol brillava i de vent ni rastre.
El camí a Santa Pau va ser un descens irregular “sol i sombra” (més aviat a la inversa). Allà ens esperaven els companys de l’itinerari curt i l’autocar, que ens va deixar a Sant Feliu de Pallerols. Parada i fonda. I quina fonda a la que s’hi van sumar tres socis més! Cal Finet. Qualitat, quantitat i diversitat: escudella i carn d’olla, canelons, macarrons, faves... peus, galta i botifarra de porc, pollastre, bistec... “valencians” i “catalans”... a més de xocolata i coca i postres de músic, obsequis de la casa.
Tips i feliços ens vam escarxofar als seients del bus quan, mig endormiscats, ens va sorprendre la visió d’un cumulonimbus impressionant que havia descarregat calamarsada sobre Vic. El colofó d’una excursió magnífica en un ambient jovial. Repetirem!
Mònica Muñoz-Castanyer (11/01/2025)
