14 de juny de 2008 A les 8,30h ens trobem a l’estació de Sans 21 persones, sortim a les 9h. A les 10,05 h arribem a Altafulla. Caminem per la platja fins al castell de Tamarit, pocs ens en queden a Catalunya tan arran de les onades del mar. Un americà se’n va enamorar i el va comprar, actualment serveix per organitzar banquets. Des d’aquí seguim un camí de ronda que va resseguint la costa cap a ponent, salvem el rocam, que ha format penya-segats...

 És un lloc meravellós. Seguim fins a la cala de la Móra, amb la seva característica torre cilíndrica. D’aquí a la platja nudista de Waikiki, molt verge pel que fa a edificacions malgrat ser tan a prop de Tarragona. Arribem fins la platja Llarga, caminem a prop de les onades. Tardem 35’ per recórrer tota la platja i al final alguns del grup es banyen, ja són les 13,35 Seguim fins la platja dels Capellans i caminem fins a Tarragona. Dinem al restaurant La Penya. A les 16,30 comencem la visita guiada al Museu d’Història de Tarragona. A la maqueta situada a la planta baixa de l’edifici, ens trobem amb el Jordi, guia, que ens explica el diferents elements de la Tarraco romana, obra dels Escipions, fundada l’any 218 aC en un turó, prop del port de mar. Ens va indicant on estan situats l’Amfiteatre, amb una cabuda de cinc mil persones; el Circ romà, per trenta mil; el Fòrum provincial que ocupava un espai enorme i des d’on es dirigia la vida de la província, inaugurat l’any 71 dC; el temple de l’emperador August situat on ara està la catedral, només es conserva un petit tros a les parets del claustre; les entrades i sortides de la ciutat; l’aqüeducte romà; les termes...

Sortim cap a fora. Veiem una façana amb les seqüències de diferents èpoques: pedres romanes tocant al sòl, arc i porta del romànic, finestres gòtiques (segle XIV), una finestra i balcó amb escuts (segle XVI), i dalt de tot sis arcades del segle XVIII. Observem el mur romà que tancava el Fòrum que té 18m alçada per 2m de gruix, és el més alt de la península. Entre el 217 al 197 aC es va aixecar la primera muralla. A la part de baix hi veiem blocs de pedra, alguns de 40 tones. A partir d’una certa alçada utilitzaven pedra de la cantera del Mèdol en forma de carreus. La muralla fa de 4m a 7m d’amplada i tenia 4,5 km (se’n conserva 1,5 km). Pugem dalt del turó. Observem un exemplar de tomba romana, molt fonda, que recorda un abeurador d’animals, n'han trobat més de 25 mil, l’esperança de vida era de 33 anys, però al fons ens fa observar la muntanya on hi han trobat tombes de persones que van viure 100 anys, no se sap la causa de la seva llarga vida. A les tombes s’hi deixaven monedes perquè tenien la creença que s’ha de pagar per entrar al cel. Veiem moltes columnes de granit, amb taques blanques (havien estat al fons del mar, a la platja del Miracle), formaven part de l’antic Fòrum. Veiem la torre de l’arquebisbe del segle XIV. Estàtua de l’emperador August (hipocondríac, tímid, malaltís, mort l’any 14 dC).

 Columnes de granit amb capitells de marbre de Carrara fets i polits a milers de km lluny, d’aquestes columnes en trobem per tota la ciutat fins hi tot al Palau de la Generalitat de Barcelona. També veiem alguns exemples d’inscripcions sobre pedra, es conserven més de 1.500, algunes donen molta informació i són molt iròniques com la del marit que li pregunta a la seva muller si tots els fills són seus... Veiem una de les portes de la muralla, l’escultura dels fundadors de Roma: Ròmul i Remus alletats per la lloba, el portal de Sant Magí, copatró de Tarragona, amb l’ermita dins de la muralla. A l’esquerra la torre de Minerva, deessa de la guerra, és la torre més antiga de l’occident romà a excepció de Roma, una porta molt antiga en arc no gaire normal, és la primera porta en arc de la península Ibèrica, accés per a carros.

Sortim i veiem com està formada la doble muralla, entre els dos murs hi ha un ametller perquè l’omplien de terra. Pugem dalt de tot de l’edifici del Museu d’Història de Tarragona i contemplem la ciutat, el sarcòfag d’Hipòlit  que es va trobar al fons del mar prop de la torre de la Móra i reprodueix escenes de cacera, dels amors i desamors de Fedra amb Hipòlit, i la mor i resurrecció d’aquest. Baixem fins els túnels,  un de molt llarg, per a les curses de cavalls i carros, donaven 7,5 voltes al circ, tenia 5 portes d’accés i segons el guia anava molt bé per lligar, sobretot on hi havia la corba, ja us podeu imaginar el perquè.

Francina Torrent