9 de juny de 1912 – 9 de juny de 2012

Per: Jordi Romagosa

Avui fa exactament 100 anys de la primera excursió que van fer els fundadors de l'Agrupació Excursionista “Catalunya” i nosaltres, els seus hereus, volem repetir aquella excursió.

Cap a les 12 en Joan i jo som asseguts a un banc de la plaça del cap d'amunt del funicular de Vallvidrera. L'estat de les nostres cames ens ha aconsellat d'arribar fins aquí dalt fent servir els mitjans de transport públics.

A 2/4 d'una arriben una nombrosa colla que han pujat caminant des de la plaça Kennedy. Mitja hora més tard arriben els que pugen des de Zona Universitària i finalment s'incorporen a la colla els procedents de Torre Baró.

Els vailets dels grups infantil i juvenil amb els seus monitors, juguen i corren per la plaça. Quan ens assegurem de que ja hi som tots, ens encaminem cap el pantà. El passar per les escales, els 121 excursionistes ens asseiem i les màquines s'afanyen a fer-nos la foto que fixarà aquesta commemoració.

Xano-xano anem baixant pels carrers  d'aquest barri muntanyenc de Barcelona, la corrua s'allarga. Els petits Roc i Ivan fan camí a l'esquena del pare i en cotxet respectivament. Fa sol però l'aire és fresquet, fa de bon caminar.

Passem per la coronació del pantà. Més fotografies. El pícnic és ple de famílies preparantse per a dinar. El camí ens du a passar per la dreta de la Mina-Grott.

Travessem el semàfor i ens enfilem cap el bosc per un camí esglaonat que porta a una clariana amb bancs i un pedrís. Decidim quedar-nos-hi. En Jep ens recorda perquè avui hem vingut fins aquí i es mostra satisfet de la colla que som i encara més de la presència nombrosa dels nens i nenes de les seccions Infantil i dels nois i noies de la Juvenil. A tots ens plau pensar que ells

poden ser el futur de l'Agrupa. S'obren les carmanyoles, es desemboliquen els entrepans i ens fem passar la gana, algunes bótes alegren la pitança. Després d'una bona estona de “matar l'aranya” xerrant i fent gresca, arriba l'hora dels

Adéus, fem una bona rotllana, entrellacem les mans i entonem ben sincerament

L'alegre adéu-siau:

El nostre comiat diu:

A reveure si a Déu plau

i ens estrenyem ben fort

mentre diem: Adéu-siau

Recollim les motxilles i ens encaminem cap el baixador de Vallvidrera; el tren ens retorna a Barcelona. Una vegada més hem retrobat el més preuat tresor que ens ofereix la Nostra Agrupa:

L'AMISTAT