Malgrat les boires que ens han acompanyat durant bona part del viatge, arribem a Santa Maria de Besora amb un bon solet.

Després d’esmorzar al restaurant on després dinarem,  en Domènec ens presenta la guia que ens acompanyarà fins al castell de Besora i de seguida comencem a caminar.

De primer el camí planeja fins al Pla, gran casa de pagès dedicada al turisme  rural.  A partir d’aquí, comença una ràpida pujada en ziga-zagues,  amb boniques vistes del Ripollès.   Fem un parell de parades per a que la guia ens expliqui tot el que es veu.

Quan arribem a dalt de tot, sorprèn veure que el cim, que semblava punxegut, és en realitat una gran explanada, on es troben les ruïnes del castell i de l’església de Sta.Maria.   Vistes espectaculars.

La guia ens fa una completíssima explicació  dels treballs d’excavació i rehabilitació que s’hi estan fent.  Les restes mes antigues són ibèriques.  La part més “sencera” és l’església romànica, ja que va restar dempeus fins les guerres carlines.  Va ser la primitiva parròquia de Sta. Maria de Besora i per tant està voltada d’enterraments, que poc a poc també estan sent excavats.  És sorprenent pensar “ l’excursió”  que els calia fer a la gent de Sta.Maria de Besora, per anar a missa!

Després de l’agradable estona passada al cim, desfem totes les ziga-zagues, ara de baixada i ens acomiadem de la guia.  Nosaltres continuem la caminada en direcció al castell de Montesquiu, passem pel coll de Mongia, per enfilar-nos després  al pla del Revell, extensa  plana ben verda i amb arbres escampats que embelleixen el lloc.  Mirant  enrere veiem el turó del castell d’on venim.

A partir d’aquí comença la suau baixada, que per còmoda pista ens durà fins al castell de Montesquiu.

Aquí  havíem de trobar l’autocar, per anar a dinar, però.... oh sorpresa: No hi és!!!

En Domènec parla  per telèfon amb el xofer, que ens diu que no ha pogut pujar per que  a l’entrada de la carretera hi ha  indicades  les mides màximes pels vehicles i el nostre bus les supera.  Caldrà doncs baixar caminant fins al poble de Montesquiu.  No és gaire tros, però els meus genolls ja no poden mes.  Per sort, i gràcies a les gestions d’en Miquel, trobem un cotxe que ja marxava i accedeixen amablement a baixar-nos al Miquel i a mi fins al poble .  Sempre es troba bona gent pel món!!!

Un cop tots a l’autocar, anem a dinar al Restaurant.  Les bones i abundants viandes i les animades converses, ens fan passar una bona estona. 

A la tarda teníem programada la visita guiada per l’interior del Castell de Montesquiu i ja ens veiem que si ho volíem fer ens caldria pujar a peu.   Per sort,  al mateix restaurant ens van indicar que els autocars poden pujar per una altra carretera, que surt de St.Quirze i evita la part estreta i de corbes.  Que be!!    Així que un cop tipets i fets els cafès, anem cap al bus, per fer el breu recorregut fins al castell.

La visita guiada va ser molt interessant, ja que l’edifici està molt ben conservat, per haver estat habitat fins als anys 70 del segle passat.  S’hi conserva mobiliari de principis del segle 20 i peces més antigues portades de diversos llocs del món per l’últim propietari, Emili Juncadella, que apart de gran viatger, va ser un conegut pirineísta (probablement a molts us sonarà el nom...).

Després del recorregut per sales, terrasses i habitacions vam veure un audiovisual, que explica la història del castell, amb orígens a l’edat mitjana, a l'època de Guifré el Pilós i que des de sempre va estar lligat al Castell de Besora.   Finalment vam visitar la capella barroca, molt ben conservada.

En acabar la visita,  fem cap a l’autocar per tornar a Barcelona. Tots aprofitem el viatge per consultar mòbils i posar-nos al dia de les noticies esdevingudes durant la jornada i que ens tornen a la dura realitat dels temps que estem vivint, després de les hores de desconnexió que ha representat  aquesta bonica sortida, barreja de cultura i muntanya.

21/10/2017. Rosa Maria Soler