Muntanya: Crònica interna de La Ribalera 2018
- Detalls
Dijous. El grup de voluntaris “alliberats laboralment”, han senyalitzat amb cintes i banderoles gran part de l’itinerari.
Divendres. La majoria de l’itinerari està marcat. Un equip improvisat de “pontoners” ha construït les passeres de Glorieta i de Prat Miró, s’ha pujat aigua a alguns controls d’alçada, però encara en resten alguns per abastir; confiem amb el jovent que pujarà demà dissabte. Per la tarda els responsables de logística i tècnica en un racó, trencant-se les banyes per poder quadrar els escassos recursos de vehicles 4x4 i poder apropar els controls per les malmeses pistes a la seva ubicació.
Cultura: Mont-Rebei
- Detalls
Els dies 12, 13 i 14 de maig, hem fet la ja tradicional sortida a Mont-rebei. Tres dies molt ben aprofitats, combinant cultura, turisme i caminades.
Hem fet estada a l’hotel del Monestir de les Avellanes, una opció ben encertada, que ha fet que el nostre “camp base” en si, ja fos un indret de gran interès, situat en un entorn preciós, i ben tranquil.
Aquesta primavera tan esvalotada que tenim, ens va obligar a fer un canvi de plans i davant de la previsió de fortes tempestes per dissabte a la tarda, vam optar per intercanviar les activitats amb el dilluns i a fe que va ser un encert.
Semprepodem: Pous de neu al Montseny
- Detalls
Dissabte, 21 d’abril de 2018. Des de la Plana del Coll, a Fogars de Montclús, fins a Santa Fe de Montseny, hem recorregut una part del sistema de pous de neu més notoris del país
Amb això de ser vocal i cronista de la sortida, difícilment podré ser imparcial en aquest relat, però ho intentaré.
Nova Web de Fotografía de Muntanya
- Detalls
Hola a totes!
L'A.E.C. m'ha vist créixer sobretot com a persona i a més, com a alpinista, escalador i esquiador.
Fa un parell d'anys que se m'ha posat entre cella i cella carregar la càmera els caps de setmana i intentar aprendre sobre la captura de moments, la llum, la composició...
Senderisme: Serra de Cardó
- Detalls
Aquesta sortida la vam fer a dues mans. Jo mateix la preparava i el Pere Mansilla feia de guia. I així va ser.
Sortim de Barcelona amb més o menys puntualitat. Durant les quasi dues hores i mitja que va durar el viatge miràvem el cel: per ací està nuvol, per allà sembla que s’escampa… La gent preguntava que quin temps havíem encarregat. “Pluja, que és el més segur”, va ser la resposta.
