Dissabte, a partir de mitja tarda, ens anem trobant al Càmping Oliana, socis i sòcies de diverses Seccions i edats:

• Els de la SIJ tornen d’una caminada pels voltants d’Oliana. Com a Secció organitzadora del campament, són el grup més nombrós i fan una bona colla entre infants i monitors.
• Els de la Secció de Muntanya, després de fer les excursions programades de Senderisme i Semprepodem, també hi fem cap, encara que una majoria dels participants, han tornat cap a Barcelona.
• Hi arriba gent de la SEAM i del Grup Jove, que han fet alguna activitat per la zona.
• També trobem alguns pares i mares dels nois i noies de la SIJ, alguns membres del Grup de sortides Familiars, i altres socis que ja hi són des del matí.

Potser no som una multitud, però representem la diversitat de socis que hi ha a l’Agrupa.

Un cop tothom instal·lat, anem fent temps, tot xerrant, fins a l’hora de sopar. La colla de la SIJ sopen prop de les tendes i la resta ajuntem taules vora les furgonetes, formant-ne una bona filera, per sopar tots junts.

Acabem la vetllada amb un cremat, acompanyat d’un seguit de coses bones que van sortint: coques, carquinyolis, pastis de formatge.... tot boníssim!!!

Per l’endemà hi havia anunciada una activitat conjunta.  I així va ser. Els monitors ens van muntar una gymkana, espectacular.

Hi vam competir en 3 grups, cadascun dels quals format per gent de totes les edats, des de bebès, fins a avis.

Ens ho vam passar bomba i ens vam fer uns tips de riure, que Déu n’hi do, amb les proves que vam haver de superar.

Després de dinar, ens vam agrupar tots, per celebrar l’aniversari d’una monitora, amb pastis d’espelmes i tot!!   Va ser un magnífic final de la trobada.

Quan tots vam anar marxant cap a casa, ben segur que ens vam endur un fantàstic record de l’estada en aquest Campament.

GRACIES MONITORS, PER LA BONA ORGANITZACIÓ. Amb la vostra feina heu aconseguit relacionar entre sí gent ben diversa i així conèixer-nos més tots plegats, en un ambient de gran companyonia.

Rosa Maria Soler (17 i 18/09/2022)

Volta a la Roca del Corb

La primera sortida de Senderisme d’enguany, s’ha programant com a una de les activitats del Campament de Tardor, a Oliana.

Aprofitant la situació del campament, hem fet una bonica ruta, que sortint de l’Hostal de Can Boix (Peramola) i pujant pel costerut Grau de Porta, ens ha portat fins al peu de la curiosa Roca del Corb, formada per conglomerats, per donar-li totalment la volta.

El camí presenta diversos llocs interessants i el primer el trobem poc abans d’arribar al peu de les roques. Es tracta del Forat del Corb. Un cartell proper amb la topografia, ens permet conèixer les característiques i història d’aquest avenc.

Quan som sota mateix de les parets de roca, ens crida l’atenció, sobre nostre mateix, l’ermita romànica de Sant Salvador del Corb, que més tard visitarem.  

Continuem el camí que indica cap a coll de Mu i aviat trobem un trencall a l’esquerra per pujar a l’ermita, primer per bosc i la part final sobre la roca nua de conglomerat.  Seguint les fites que ens indiquen els millors punts per superar el pendent, arribem al cim de la roca.  

La pujada no té dificultat, però en algun moment pot resultar una mica impressionant,  per la sensació de buit que dona circular per un lloc alt i sense vegetació.

L’esforç però, ha valgut la pena. La vista es espectacular: Per la banda Sud veiem el Montsec, cap al Nord la Serra de St. Honorat, on han anat els companys de Semprepodem. També veiem Oliana per una banda i el coll de Mu on hem d’anar, per l’altra.  Pocs metres a sota nostra hi ha les restes de l’ermita romànica de St. Salvador del Corb (la més petita de Catalunya!!)

Després de reposar i fer fotos, anem baixant amb precaució, fins a arribar de nou al camí principal, i aviat arribem a Coll de Mu, on fem parada a l’ombra per dinar mentre admirem les vistes espectaculars de les parets de Sant Honorat i la Serra d’Aubenç.

Un cop refets, continuem el camí que ressegueix la base de la Roca, sota parets ben verticals i fins i tot extra-plomades.  Passem per les restes d’una mena de corral i després d’un pas de roca on han posat unes cadenes, arribem a la Casa del Corb.

Es tracta d’una edificació feta dins d’una balma, que sorprèn per les seves dimensions.  A dins s’hi veuen nombroses parets que deurien separar les diferents estances de l’habitatge. S’hi poden veure també molt ben conservats la menjadora del bestiar i el forn fet de pedra.

Un cop visitada la casa, continuem ruta, sempre sota les parets de roca, fins a tancar el cercle, arribant al camí que havíem fet a la anada, i que ara toca desfer, fins a arribar de nou a Can Boix.

Malgrat que hem sigut molt poquets en aquesta sortida, hem gaudit de valent de l’indret.

Després de deixar a l’estació del cotxe de línia, als companys que no es queden, faig cap al càmping Oliana, per participar del Campament de Tardor.

Rosa Maria Soler (17/09/2022)

Aprofitant el Campament de tardor 2022, algunes famílies d’infants de la SIJ ens apuntem a la ruta que proposa Semprepodem al cim de la Mola de Sant Honorat. A les 7:00 del matí, fosc, sortim de Barcelona amb tot de cares i converses noves al nostre voltant. Apunta maneres.

Després del trajecte automobilístic de rigor i l’aturada a la Fonda Cadí de Ponts per esmorzar, arribem a l’inici del recorregut.

Comencem fent drecera i travessem pel dret amb pas ferm les polides instal·lacions de l’Hostal de Can Boix i saludem educadament al personal que ens creuem per evitar suspicàcies.

Pugem un torrent sec, amb vestigis aquàtics en alguns gorgs minúsculs, però sentint el fluir enèrgic de l’aigua que baixa per una canonada que puja a buscar-la més amunt.

Girem i seguim l’ascensió per un sender dins un bosquet d’alzines, roures i algun pi de futur incert, acompanyats d'alenades de frescor que ens recorden que un altre clima és possible. Albirem algun bolet d’aspecte ensopit i d’interès gastronòmic relatiu. Sortint del bosquet ja trepitgem el terreny de conglomerat característic de la zona, aquí ens trobem les primeres bruixes i faunes grans, són papallones, que ens acompanyaran durant tota la ruta.

Grimpem lleugerament per atacar l’altiplà del cim de Sant Honorat, deixant a la nostra dreta de notari el Picapoll o Roc de la Presó, que sembla que va ser utilitzat com a presó natural durant les guerres carlines.

Una petita però robusta obra d’enginyeria caminera ens ajuda a fer una entrada ben digna a l’altiplà a on s’ubiquen les runes de l’antiga ermita de Sant Honorat. Aquí fem una passejada en pla per arribar als dos miradors que ens donen una panoràmica de la zona, veiem des del Montsec fins, en un pla ben discret, el Cadí.

Hem fet el cim, 1.068 m. Aquí ens topem amb un grup d’acrobàtics alpinistes que estan muntant una línia de Highline, la modalitat més vertiginosa de l’Slackline. Espectacular, bonic, esgarrifós, tot alhora.

Desfem el camí i reprenem la ruta circular fins a una nova desviació que prenem per arribar al Roc de Rombau o Rumbau o Roca dels Moros, talaia, 991 m, estupenda per veure la plana d’Oliana i per tractar de tu a tu el vol pausat d’un parell de voltors.

Tornem a reprendre el circuit, ara per una pista pedregosa i de pendent molt pronunciat que permet practicar l’esport de la relliscada, sense incidències. Cap al final del tram ens creuem amb un ciclista sense electrificar que ambiciona fer el camí de pujada, s’ha de dir que va lleuger i a una velocitat remarcable.

Fem la darrera deriva per visitar Castell-llebre, antic castell que servia per controlar l’entrada al congost del Segre i que actualment només conserva l’església de Santa Maria de Castell-llebre, romànica. L’edifici és tancat però el recinte sí que és accessible. Prenem les darreres vistes i fotografies i agafem el camí de tornada per entrar a la pista que ens porta de tornada al punt de partida.

Travessem una zona cremada a on les alzines i roures ja comencen a rebrotar, els pins es mantenen en el seu estat carbonitzat i ens visiten els colors verds i taronges de la cleòpatra, la darrera papallona que identifiquem. Per a la propera deixem les pintures rupestres (6 cercles) que hi ha a una balma a la cara est del Roc de Rombau. Per acabar de manera reconfortant, abans d’agafar els cotxes ens estirem, convenientment arrecerats de les mirades indiscretes, en la cuidada gespa de l’Hostal.

Pep Molinos (17/09/2022)