Aquesta pasqua donat que vaig preveure un gran allau de persones al Pirineu vaig agafar la llista d’indrets que vaig anotant per anar algun dia, que cada cop es més llarga. Així que vaig intentar enllaçar aquests punts del mapa i vaig muntar una ruta per l’Urgell, la Conca Dellà, la Conca de Tremp, ...
Però avui us vull parlar de Oroners, aquest poble com tants altres de la nostre geografia va ser sepultat per les aigües l’any 1920 quan es va construir el pantà de Camarasa per l’empresa La Canadenca. Bé, el poble no va ser anegat però si les seves terrers fèrtils que estaven a la vora del riu Noguera Pallaresa, el que es el mateix que condemnar al poble a la ruïna a l’eliminar el seu sistema de subsistència. Per acabar-ho d’arreglar, el 1951 s’inaugurava la línea de ferrocarril de la Pobla de Segur (actualment tren dels llacs) que va acabar d’arrasar algunes cases ja que el seu traçat passar per entre les runes de les cases.
El únic edifici que queda dempeus és l’ermita de la Mare de Déu del Remei de Oroners, situada en una feixa balmada a uns 100 metres per sobre del nivell de l’aigua d’origen romànic amb arcuacions llombardes en la seva absis i quatre finestres de doble esqueixada. Té un petit campanar de cadireta d’època recent, però l’ermita com a tal esta molt ben conservada i pot servir d’aixopluc sense cap problema.
Seguint la feixa on esta ubicada l’ermita trobarem altre runes fins arribada a la porta del que sembla seria el castell d’Oroners. Segons he llegit la identificació i descoberta del castell és d’època bastant recent (1986).
Si us be de gust conèixer aquest indret, que us recomano, podeu deixar el vehicle en una pista que hi ha enfront de la cruïlla de l’Ametlla de Montsec, a la C12 passat Àger. Aquesta pista en mal estat acaba de seguida en un transformador, a partir d’aquí el camí ben senyalitzat us portarà a passar per les runes de la Casa Vella d’en Saura i a creuar el Riu Fred de Pui on hi ha una vegetació exuberant i humida en contrast amb la resta de paisatge per on anem passant. El camí es torna a enfilar fins a enllaçar amb un altre provinent de La Regola, indret situat a tocar d’Àger, aquest és un camí de bast molt ben traçat que en uns cinquanta minuts us portarà fins a l’ermita. El temps dependrà del que vulgueu tafanejar per l’ indret que val i molt la pena.
Albert López (04/04/2021)
