El dijous 15 d’abril ens reunim novament uns quants socis per fer la quarta passejada de jardins de Barcelona.
Aquesta vegada la sortida es veu enriquida amb pinzellades d’arquitectura, un valor afegit que la fa més atractiva.
L’itinerari és, Casaramona, el Pavelló Barcelona, les Quatre Columnes, el Jardí Botànic Històric amb la Masia i la Capella de Santa Madrona.
El lloc de trobada ja és espectacular: El Complex de Can Casaramona, actualment, seu principal de la Fundació Caixa Fòrum.
Quedem bocabadats escoltant les explicacions que ens fan veure detalls que no sabíem i altres en els que no ens hi havóem fixat mai.
Em crida especialment l’atenció com s’ha aconseguit la connexió entre dos edificis d’estils tan diferents mitjançant la forma del pati d’entrada i els materials inspirats en el Pavelló de Mies van der Rohe.
Aquest Pavelló sempre m’ha impressionat pel moment històric en que es va fer, 1929, per la ubicació, pels dissenys, pels materials emprats, pel minimalisme, per la finor de l’escultura, per la cadira Barcelona, en fi, per com, tan “aparentment poca cosa,” pot transmetre’m tanta admiració.
Seguim la ruta passant pel monument dedicat al Treball d’Eudald Serra, una peça abstracta que permet diferents interpretacions.
Una mica més endavant ens aturem al sortidor que ens dona la benvinguda posant-se en marxa en aquell moment.
Les imponents Quatre Columnes ens endinsen al Parc de Montjuïc. Aquestes columnes són el monument nacional de l’homenatge a les dones i homes patriotes catalans de tots els temps. Aquí també hi podem trobar altres significats, però em quedo amb aquest.
Tanmateix mereixen una menció especial les escultures que anem veient durant el recorregut, sobre tot la del Tors de l’Estiu (1911) de l’artista rossellonès Arístides Mallol.
Tots quedem captivats per la senzillesa, naturalitat i dolçor de la seva carona. Vinga fotos amb ella!!! El seu posat et convida a abraçar-la i així ho fem, ai les abraçades... quina falta ens fan.
A poc a poc per poder gaudir de la bellesa que ens envolta, ens dirigim al Jardí Botànic Històric, jo diria, el punt àlgid del mati.
És un jardí creat a la dècada de 1930 per Pius Font i Quer al sector de la Foixarda en dos clots d’antigues pedreres. El seu clima especial permet acollir plantes de tot el món i té els arbres més alts de Barcelona.
Aquí ja perdem l’oremus fent fotos: plantes i arbres florits, entrades dels raigs de sol, l’aigua del rierol, els cants dels ocells... un lloc idíl·lic, inimaginable tan a prop de casa nostra.
Quasi sense adonar-nos-en, mentre contemplem l’entorn, arribem a la Masia del Jardí Botànic, és d’estil noucentista, feta per Eduard Balcells Buïgas entre els anys 1911-1929. Una mostra excel·lent de l’arquitectura popular catalana envoltada de jardí, horticultura, llavors i un original hotel d’insectes. Unes petjades de gatet a les rajoles de l’era li donen un caire simpàtic.
Parlem una estona amb els voluntaris que cuiden aquest espai i anem marxant cap a la Capella de Santa Madrona, la sorpresa final.
Documentada des de l’any 1406, custodiava les relíquies de la santa. Escoltem amb curiositat la llegenda i entenem perquè va ser inicialment la Patrona de Barcelona.
Aquí acaba el nostre recorregut que m’ha agradat en gran manera per la regressió arquitectònica, de l’imponent edifici de la Fàbrica Casaramona a la Capella de Santa Madrona, del segle XX al XV, de l’esplendor a la senzillesa, de la gran obertura al recolliment. Tot plegat, un regal pels sentits.
Una vegada més, moltíssimes gràcies Anna i Domènec per la vostra incondicional disposició i per fer-nos gaudir de la proximitat. Ja esperem amb ànsia la propera!!
Fins aviat i Feliç Sant Jordi a tothom.
Marta Cavero (15/04/2021)
